Plataforma Rambla del Raval

RAVAL(S) 2009

2009-11-19T22:44:00.002+01:00

Del 12 al 15 de novembre es van celebrar les activitats en el marc del Festival Raval(s)... a la Plaça dels Àngels. Adjuntem al final d'aquestes línies l'escrit publicat a la web de la Fundació Tot Raval on es descriuen els motius (segons ells) del trasllat de les activitats a última hora que estaven previstes inicialment a la Rambla del Raval. Al respecte d'aquestes manifestacions, i entenent que formem part d'aquests veïns als quals fa referència l'escrit, hem de dir el següent.

No hem sol·licitat MAI que es traslladin les activitats del Festival, sino que hem manifestat el nostre desacord en que es programin activitats AMB MEGAFONIA a la Rambla del Raval, en especial la programació musical de Hip-hop. Qualsevol altra activitat del Festival l'acceptem plenament ja que ajuda a crear l'imaginari col·lectiu ciutadà d'una Rambla del Raval familiar, tranquila, apta per activitats de dia i respectuosa amb el descans i vida quotidiana dels veïns.

Aquesta postura l'hem manifestat tant als responsables de Tot Raval com a la Regidora del Districte. Per tant, qualsevol responsabilitat en la decisió del canvi d'ubicació de les activitats és del Districte que és qui dóna els permisos. En cap cas dels veïns.

L'intent de consens al que fa referència l'escrit de Tot Raval consisteix en avançar una hora l'horari de finalització de dos concerts, cosa que trobem clarament insuficient i, a més, valorem com a burla respecte les nostres demandes que entenem totalment justificades.

Estem d'acord absolutament en que cal valorar i fer visibles les activitats i aportacions de totes les entitats del barri i entenem que la Rambla del Raval és un espai públic cèntric i apte per fer-ho. Per tant, a títol de demanda pública a la Fundació Tot Raval, us sol·licitem que registreu aquest últim posicionament (que per altra banda ja apareix escrit en aquest blog) i no torneu a utilitzar-nos com a excusa davant l'opinió pública.

---------------------------------------
Les activitats de la Rambla del Raval es traslladen a la Plaça dels Àngels
Recollint la petició expressa d’alguns veïns de la Rambla del Raval sol·licitant al districte que no se celebressin les activitats programades a la Rambla dins del Festival Raval(s) , en la darrera reunió preparatòria del Festival la comissió organitzadora, formada per gairebé 100 entitats i veïns del barri, vam prendre la decisió que les activitats inicialment previstes a la Rambla del Raval es traslladin a la Plaça dels Àngels.

Malgrat que la nostra voluntat com a Fundació ha estat intentar arribar a un consens amb aquest grup de veïns, no ha estat possible i hem hagut de traslladar l’activitat a la Plaça dels Àngels.

Les entitats, organitzacions i veïns que participem en el festival i en altres actes culturals del barri (Festa Major, Mercè, St. Jordi, etc.), manifestem que la Rambla del Raval és un espai públic, amb dret d’utilitzar-lo per tothom, respectant tal com ja es fa en les programacions, el descans dels veïns. La feina que fem més de cent entitats del barri i la població del Raval (nens i nenes dels casals, alumnat, joves, gent gran...), s'ha de respectar i fer visible a la resta de Barcelona, per tal de trencar els prejudicis i imatges negatives que estan difonent molts dels mitjans de comunicació. La Rambla del Raval és un espai ampli i cèntric, molt adequat per a la realització d'actes socioculturals, i estem convençuts que, des d'una bona entesa amb el veïnat, és possible oferir activitats per a tothom, amb uns horaris i concentració adients i respectuosos.

Comissió organitzadora de Raval(s)

Article del blog Barri Indigne

2009-10-15T13:42:00.004+02:00

Hay que ser muy perroflauta para defender que la cultura del botellón y del vómito colectivo equivale a modernidad o a libertad y oponer el derecho a ir por la calle dando voces como primates al derecho al descanso de los vecinos que hemos elegido una vida gris.

Aquesta frase l'hem tret de l'article "Consignas, no ideas" publicat al blog Barri Indigne, http://barrindigne.blogspot.com/. No es pot expressar més clarament el que pensem nosaltres. La resta de l'article també ens ha agradat tant que li hem demanat permís a l'autor per penjar-lo aquí. Diu coses molt clares sobre el Raval i encerta de ple en l'anàlisi del que està passant aquí.
Llegiu l'article:

Consignas, no ideas.

Después de leer el Editorial del número de octubre de la publicación gratuita “El Raval” (5.000 ejemplares, según su cabecera) el adjetivo “delirante” acude a mi mente de forma automática. Cierro la boca (que se me ha quedado abierta de par en par), respiro hondo, cuento hasta diez y me chuto tres tilas antes de volver a leerlo. Pero no hay nada que hacer: sigo en lo mismo. Decido concederle la última oportunidad y pruebo a leerlo de nuevo tras una sesión de yoga Kundalini.

Tras esa tercera lectura, sólo consigo llegar a la conclusión de que no debería perder ni un minuto más dándole vueltas a un discurso tan mal redactado y que no contiene ni una sola idea que esté mínimamente articulada y pueda dar pie a un debate productivo (es decir, a una discusión de la que las dos partes puedan salir enriquecidas), sino que se reduce a una papilla insípida con las mismas consignas de siempre. Vamos a ver algunos de los grumos que aparecen tras pasarlo por el colador:

No pasarán // Proceso social y humano // mundo en (acelerado) cambio // laboratorio vivo de los procesos de integración y convivencia entre distintas culturas // tejido asociativo (modélico) // iniciativas (originales y modélicas) // actividad cultural (plagada) // …
versus
Cazadores de morbo // (supuesta) degradación de un barrio // miserias (intelectuales) // nadar y guardar la ropa // naftalina de los cerebros más escleróticos de una sociedad hipócrita // …
Es decir, los tópicos repetidos hasta la saciedad en el Manual de Multiculturalismo Chupiguay y, además, una velada amenaza a los que disienten resumida en ese ¡No pasarán! del título, tan irreflexivamente sacado de contexto.

Así que trato de olvidarme y de volver al Kundalini porque comentarlo, me digo, sería fingir que puede tomarse en serio.

Sin embargo, de pronto advierto que en la cabecera pone “Publicación INDEPENDIENTE de comunicación barrial” y luego, cuando abro las páginas centrales, caigo en la cuenta de que también se publica en este mismo número la reciente declaración de la Fundació Tot Raval y la carta del alcalde “En defensa del Raval” (difundida antes en El País del 18/09/09), que están cortados por el mismo patrón y que giran en torno a las mismas consignas, aunque tal vez un poco mejor embolicadas.
Y entonces ya no me queda la menor duda de que se no se trata simplemente del aullido de un mono loco, sino que tiene todo el aspecto de una maniobra de corte populista, tal vez subvencionada con dinero público, para tratar de acallar las voces críticas.

Un populismo de línea clásica que abomina de la información cuando no le es favorable (es significativo el afán del artículo por descalificar a la prensa), que huye de la confrontación de ideas y que se limita a las consignas, porque lo que realmente pretende es reforzar el pensamiento débil para seguir sacando partido de una sociedad convenientemente aplatanada.

Vamos a ver cómo se desmontan algunas de esas consignas que los voceros municipales tratan por todos medios de inculcar en la opinión pública:

La consigna de que los problemas del Raval no son para tanto. Los hechos lo desmienten, se mire como se mire: El barrio tiene un 33% de parados (setiembre de 2005), la más alta concentración de “sin techo” de toda la ciudad, la más alta concentración de adictos a la heroína, un elevado número de viviendas en mal estado, un elevado número de pequeños delitos, la mayor concentración de prostitución callejera de la ciudad,…

La consigna de que el Raval siempre ha sido así. Ésta se contradice con la anterior, porque explícitamente reconoce que hay problemas pero, como siempre los ha habido, pues no vamos a molestarnos en tratar de solucionarlos nosotros, así que, si vives en el Raval, ajo y agua. Algunos le llaman a esto "la maldición del Raval". Otros preferimos llamarle "desidia municipal".
La consigna de que denunciar los problemas del barrio es estigmatizarlo innecesariamente. Lo que realmente es un estigma es la acumulación (y el incremento) de problemas no resueltos, no el mero hecho de que se conozcan. Como se puede leer en cualquier manual de autoayuda, el primer paso para poner remedio a los problemas, es reconocerlos, no esconderlos. Admitamos que es posible que entre los que se afanan en denunciar la problemática que padecemos haya grupos con intereses inconfesables (en el artículo de Joan Subirats que publica l’Avenç se habla de la práctica de broken windows) pero, en todo caso, la mejor forma de acallar a esos supuestos agitadores es poniendo manos a la obra para resolver los problemas. En sentido contrario, también es cierto que quien más se esfuerza por minimizar los problemas es el equipo de gobierno municipal.

La consigna de que, a pesar de todo, el Raval es un barrio modélico. Suena a autobombo provinciano y a consuelo de tontos. Igual que cuando se afirma ufanamente que la Boquería és el millor mercat del món. Como eslogan para verduleras está bien, pero hay que reconocer que el mundo es muy grande y que tal vez nos convendría dejar de mirarnos tanto el ombligo. No aspiramos a ser un barrio modélico en nada, sino a poder descansar tranquilos por las noches.

La consigna de que el auge del turismo nos beneficia a todos. Pero la realidad es que sobre todo beneficia a los que tienen intereses económicos en ese sector y que éstos no suelen ser los que tienen que padecer las consecuencias negativas bajo sus ventanas. El turismo es un sector de bajo valor añadido, muy dependiente de ciclos económicos y en el que la mayoría de puestos de trabajo es de baja cualificación y fácilmente amortizable cuando vienen vacas flacas. Apostarlo todo al turismo en un mundo en el que todas las ciudades pueden ser potencialmente turísticas es, como mínimo, irresponsable. Pero, claro, en Barcelona hay muchas inversiones hoteleras y muchos chiringuitos turísticos que rentabilizar y el Ayuntamiento cede a la enorme presión por aprovechar cualquier potencial euro, venga de donde venga y pese a quien pese. Ya sólo les falta resucitar aquel viejo lema de las repúblicas bananeras que decía “sonría al turista”.

La consigna de que la diversidad sólo tiene ventajas. En su línea populista, nuestros políticos se apuntan tantos ensalzando la diversidad como un valor en sí misma y corren a hacerse fotos con los inmigrantes o se afanan en aprender danza africana. Pero lo cierto es que la diversidad no es un valor, sino un hecho. Mientras nos empeñemos en no querer ver los problemas derivados de la gran afluencia de inmigración, seguiremos sin gestionarlos. La realidad es que la integración y la cohesión son sólo teóricas porque los inmigrantes y los locales vivimos prácticamente de espaldas unos a otros, que los inmigrantes acaban generalmente concentrándose en zonas pobres que corren el peligro de caer en una marginación permanente (ghettos) y que los no inmigrantes se alejan de allí en cuanto pueden, enviando a sus hijos a colegios fuera del barrio. Entre tanto, los políticos , sin que los políticos hagan nada por evitarlo, sólo declaraciones de cara a la galería en vez de políticas de integración eficaces para repartir a los alumnos inmigrantes por todos los colegios concertados, incluso los de la zona alta, o medidas –que están muy al alcance del consistorio- para luchar contra los pisos patera o para poner freno a la concentración excesiva de “comercio étnico” que acaba asfixiando el comercio tradicional.

La consigna de las políticas sociales y del tejido asociativo. Demasiadas veces se utilizan las políticas sociales como un lavado de conciencia y una baza que exhibir ante los críticos, a los que es fácil llamar desalmados si pretenden siquiera debatir. Pero muchas veces la realidad es que, en esta línea paternalista, las políticas sociales ni siquiera se evalúan de forma seria para medir su verdadero impacto y pueden acabar convirtiéndose en meras obras de caridad o, lo que es peor, en un mero fomento de la sopa boba, si no se exige a los receptores ningún compromiso de reintegración a la sociedad de las ayudas recibidas, por ejemplo en forma de asistencia a programas educativos, de rehabilitación, etc. Cuando la ejecución de las políticas sociales se delega sin control en el “tejido asociativo”, que justifica su propia existencia en la existencia de colectivos necesitados a quien ayudar, puede llegar a producirse el fenómeno perverso del clientelismo.

La consigna de la cultura y de los equipamientos culturales como un eje vertebrador del barrio. El Raval está lleno de equipamientos culturales, pero no parece que sean un factor de integración y de cohesión. La realidad es que, a pesar del elevadísimo porcentaje de población inmigrante en el barrio, los usuarios de estas instalaciones culturales responden mayoritariamente a un perfil muy diferente. Ni los inmigrantes, ni los habitantes autóctonos del Raval suelen frecuentar esas instituciones. En cambio, se da el fenómeno de que varios colectivos compiten por el uso de las plazas aledañas, dificultando a veces el uso para el que inicialmente estaban previstas. Ver ejemplo de la plaza del Macba o de los jardines de la Biblioteca de Catalunya.

La consigna del ocio nocturno como síntoma de libertad y modernidad. En el Raval, “ocio nocturno” equivale demasiadas veces a “botellón callejero” y, a poco que profundicemos, tal vez seamos capaces de darnos cuenta de que la concentración excesiva de vida nocturna está en el origen de los problemas más graves del barrio. Estas concentraciones provocan molestias que no hace falta repetir a los que intentamos habitar el barrio y atraen a muchos oportunistas que, evidentemente, no tienen nuestros mismos intereses: prostitución, delincuencia, tráfico de drogas… Hay que ser muy perroflauta para defender que la cultura del botellón y del vómito colectivo equivale a modernidad o a libertad y oponer el derecho a ir por la calle dando voces como primates al derecho al descanso de los vecinos que hemos elegido una vida gris. Les pido por favor que se vayan todos a Christiania (Copenhague) y nos dejen aburrirnos en paz.

Ya sabemos que el populismo no tiene un color político definido. Suele estar al servicio del poder y busca que la gente no piense por sí misma y se limite a repetir las consignas que convienen en cada momento. El Raval, con sus elevados índices de pobreza y con su bajo nivel educativo es un terreno abonado para estas prácticas. Y parece que la publicación “independiente” El Raval está dispuesta a colaborar en que lo siga siendo.

Nits de Mercè

2009-09-27T19:39:00.002+02:00

Tot i que els concerts programats a la rambla del Raval han finalitzat puntualment a l'hora prevista, la dotació extraordinària de Guàrdia Urbana i el servei de neteja que havia d'actuar immediatament després d'acabat el concert han sigut clarament insuficient per pacificar la rambla a una hora raonable.
Insistim en què l'escenari era d'una mida exagerada per un carrer on les vivendes queden a tocar dels altaveus, que el volum és massa alt, injustificadament alt, i que el tipus de públic que s'atreu amb la mena de música programada és el mateix que ve qualsevol altre dia a fer ús del servei dels lateros. L'ambient que es crea durant i després del concert és tot menys cívic, i absolutament incompatible amb el descans dels soferts habitants d'aquest carrer.
Mireu aquest vídeo on una veïna explica les raons que ens porten a protestar i un hostaler les que ells tenen per reivindicar aquesta mena d'actes a la rambla. Veureu què animada que estava la rambla del Raval la nit de divendres. També ho expliquen a aquest article de l'Avui.

Volem reconèixer-ho

2009-09-23T21:26:00.002+02:00

És de justícia assenyalar que la regidora del districte de Ciutat Vella s'ha implicat personalment en disminuir una mica la pressió que patirem els veïns durant aquests dies de festa, i ha assumit ella sola la responsabilitat d'una decisió incòmoda d'imposar i difícil d'explicar, com és canviar a l'últim moment la ubicació d'un dels concerts més esperats (per nosaltres temuts) de la Mercè.
De la mateixa manera que escrivim paraules molt dures dirigides a ella o pengem els textos més crítics dels que ens envien, ara ens toca apreciar públicament el seu gest i agrair-li. Lamentablement queda poc lluït, perquè el pes segueix sent molt, tres nits seguides de concerts dels grossos, amb un escenari d'una mida incongruent i un volum de so (a jutjar per les proves de so) injustificadament elevat. Però benvinguda sigui la nit de més que hem pogut quedar-nos a casa els que pensàvem fugir aquesta tarda.
Tant de bo en el futur la rambla del Raval sigui un carrer com els altres, i les activitats programades aquí siguin raonables i consensuades amb els veïns, així no caldrà prendre mesures correctores tan arriscades i costoses.

En fi...bona Mercè a tothom! que tot vagi sobre rodes!

Ens hem lliurat d'una nit de concert!

2009-09-23T12:44:00.002+02:00

Quan ens vam reunir amb la regidora el passat 3 de juny vam acordar que per la Mercè 09 es programaria a la Rambla del Raval dues nits de concert d'un festival de música mediterrània. La nostra indignació va ser gran en veure que en lloc del que ens havíem promés hauríem de patri quatre nits seguides de BAM fins a la matinada.
El 14 de setembre, de nou reunits amb la regidora i el seu equip, se'ns va reconèixer que això era excessiu i no corresponia al que havien promès; per aminorar la pressió sobre la rambla el concert d'avui dimecres 23 de setembre no es realitzarà aquí.
No ens queixaríem si només tinguéssim la Mercè. El problema és que algú va pensar un dia que la rambla del Raval havia de ser un escenari permanent a l'aire lliure i va promocionar-la així. Ara costa molt canviar aquesta imatge. Però això és un carrer, aquí hi ha vivendes i veïns que hi viuen i intenten dormir-hi. Cap altre espai habitat de la ciutat pateix aquesta pressió.
Sabem que els comerciants estan enfadats i entenem els seus motius, però òbviament pensem que no tenen raó. És evident que tenim interessos contraposats. Ells vetllen pel seu negoci i nosaltres pels nostres drets i la nostra salut. Ells no viuen aquí i nosaltres sí. Ells no suporten les llargues nits de botellon ni han de marxar de casa seva cada cop que aquí es fan concerts, i són molts cops al cap de l'any. Segons han declarat a La Vanguàrdia els concerts són bons perquè faran que moltes persones coneguin la Rambla del Raval i vegin que no és tan perillosa com diuen. Aquest argument és gairebé còmic. El públic del BAM coneix perfectament la rambla i no li té cap por, s'hi passa les nits bevent cerveses que compren a un euro sense haver d'aixecar-se dels cercles que formen asseguts a terra. La Rambla del Raval és molt coneguda i transitada, i ben apreciada pel turisme. Fins i tot massa.

Acte convocat per Tot Raval

2009-09-23T12:29:00.002+02:00

La Fundació Tot Raval va convocar un acte per llegir un manifest en què es queixen de la, segons la seva opinió, injusta estigmatització del barri del Raval. L'alcalde i la regidora van assistir-hi per recollir públicament el document.
El Periódico ho explica, i l'Ajuntament també.
A nosaltres l'acte ens va desagradar, veure les entitats del barri en tan clara connivència i complicitat amb el govern és, com a mínim, poc estètic.

Mireu el que ens ha escrit una veïna:

"Quina vergonya veure aquesta imatge tan patètica, em sap greu regidora però tota aquesta colla amb qui t’has fet la foto tenen interessos econòmics i personals i pocs d’ells viuen al Raval.
Segurament per vosaltres deu ser molt més agradable escoltar el manifest d’ahir i pensar que esteu fent un barri exemplar que tot el món vol copiar però aquesta no es la realitat i cada cop som més els veïns que ja en tenim prou de tanta comèdia.
No ens vas voler escoltar quan vas arribar i ara ens trobem amb la pitjor situació de la nostra vida al barri.
T’has carregat vuit anys de negociacions amb l’ajuntament per trobar l’equilibri. T’has deixat mal aconsellar i ja no confiem més en aquest ajuntament.

Si et penses que som quatre veïns radicals que vivim al barri t’equivoques, si vens a la Rambla del Raval hi trobaràs un escenari fora de mida per un carrer on viu gent i que no es pot justificar ni per la Mercè!"

El blog d'un veí emprenyat, Barri Indigne.

2009-09-18T20:58:00.003+02:00

Aquí teniu un altre blog que denuncia la situació de degradació i indignitat que pateix aquest barri. Pobres de nosaltres, no sabem on es compren les ulleres la Itziar González i el Jordi Hereu. Si ho sabéssim veuríem el barri dels mateixos colors que ells, i no ens dedicaríem a fer aquests blogs.

Soroll

2009-09-18T12:05:00.000+02:00

Qui ens aquest barri pugui dormir bé perquè el pis li dóna a un pati interior o perquè s'ha insonoritzat el dormitori com si fos un estudi de gravació és un gran afortunat.
Els habitants de la rambla del Raval, per exemple, en sabem molt de taps per les orelles, inversions milionàries en doble vidre, somnífers, insomni, estrés, ansietat, depressió i instints assassins gairebé incntrolables. Però el mapa del sons del Raval s'estèn per tota la geografia del barri. Aquí no descansa ningú!

Un article en parla a La Vanguàrdia

Aquests dies...

2009-09-13T21:15:00.002+02:00

...es nota que el barri és ple de periodistes, perquè passa cada pocs minuts la Guàrdia Urbana, i hi ha vigilància a cada cantonada. La "zona vermella" (Robadors, Sant Ramon, etc.) està molt més tranquil·la, i curiosament, molt més neta. La catonada Robador-Sant Rafael, on normalment creix sense control una enorme muntanya de deixalles ara està com una patena, no sigui cas que surti a alguna foto.
Si n'hi ha prou amb uns quants titolars de premsa perquè la cara del barri millori visiblement, si la solució parcial d'alguns dels aspectes que preocupen als veïns sembla tan fàcil i immediata, què feien fins ara? què han fet tot aquest temps mentre ens queixàvem i denunciàvem sense ser mai escoltats? i sobretot, quina excusa ens donaran quan d'aquí uns dies es deixi de parlar del barri i tot torni a ser com fa una parell de setmanes?

El que no ha canviat en absolut, o fins i tot ha empitjorat, donat que la Urbana està molt ocupada amb d'altres tasques, és la festa que s'organitza pràcticament cada nit a la rambla del Raval. Aquest cap de setmana ha sigut de bogeria. A més, ara ja no només podem gaudir del servei dels lateros, també hi ha qui passa amb grans plates plenes de menjar que ofereixen als que formen les rotllanes a terra. Aviat tindrem massatges, tatuatges, pareos i collarets com a les platges de la Barceloneta.

I la itziar González encara no ha dimitit.

Pancartes

2009-09-08T20:09:00.003+02:00

Qui vulgui penjar pancartes amb el lema "VOLEM UN BARRI DIGNE" al seu balcó pot adreçar-se a ravaperviure@gmail.com o a plataformarambladelraval@yahoo.es

Itziar: DIMISSIÓ!!

2009-09-08T17:17:00.002+02:00

Durant aquest estiu la Itziar González ha estat la regidora fantasma. On era quan van matar aquell pobre noi al mig del carrer encara no fa un mes? com és que no va comparèixer per tranquil·litzar la opinió pública i explicar oficialment els fets? on s'ha amagat mentre dia rera dia tots els mitjans de comunicació publicaven notícies i reportatges sobre l'estat de degradació del barri del Raval? on s'ha quedat ara, mentre tots els polítics fan declaracions i entren al debat sobre la prostitució, (i alguns més valdria que haguessin comptat fins a vint-i-cinc abans de fer-ho) a rel de la campanya informativa que van iniciar les famoses fotografies de El País, realitzades al districte que ella governa?
Per tot això, i perquè la seva incapacitat de prendre mesures efectives i de complir els compromisos adquirits amb els ciutadans és manifesta, la plataforma Rambla del Raval demana la dimissió de la regidora de Ciutat Vella, Sra.Itziar González.

AIXÒ ÉS EXCESSIU!!! (Visca la Mercè!)

2009-09-08T17:04:00.003+02:00

Per les festes de la Mercè ens han col·locat quatre nits seguides de concerts importants fins a la 1:30 (i tots sabem que la festa no acabarà aquí) més algun altre durant el dia. Això després de l'estiu més dur dels darrers pel que fa al soroll nocturn, amb el "botellon" i els "guris" incívics cada dia de la setmana a tot volum. Tot això sota els balcons d'uns veïns que estan al límit de la seva resitència.
La regidora de Ciutat Vella ens va enganyar. Es va comprometre a posar-nos un programa suau per la Mercè (un parell de dies de festival de música mediterrània) i a augmentar la vigilància nocturna durant l'estiu. No ha complert cap de les dues coses, sino que ha fet justament tot el contrari. Ens preguntem seriosament si ens pren el pèl.

Indignació

2009-08-26T11:08:00.004+02:00

Els membres de la Plataforma Rambla del Raval estem indignats i decepcionats. El passat 3 de juny ens vam reunir amb la Sra.Itziar González, Regidora de Ciutat vella, i pel que semblava estava molt disposada a arribar a una entesa. Els acords amb que vam sortir d'aquella reunió podrien resumir-se així:

-el nostre nou interlocutor seria el Sr.Francesc Puigdomènec.
-el Sr. Puigdomènec es comprometia a enviar-nos en breu una graella amb les activitats programades a la rambla del Raval per tot l'any.
-un cop coneguda per nosaltres la informació continguda en aquesta graella es començarien a convocar reunions periòdiques (els Sr. Puigdomènec proposava una periodicitat de dos mesos, nosaltres vam dir que si eren productives amb tres reunions a l'any n'hi hauria prou).
-tindríem sempre un canal de comunicació obert, a través del Sr.Puigdomènec o directament amb la Regidora.

Al llarg del mes de juny vam intentar contactar en diverses ocasions amb el Sr. Puigdomènec per reclamar aquesta "graella" que ens havien promés, per queixar-nos per algunes activitats sorolloses que s'estaven desenvolupant a la rambla i per intentar conèixer el programa de la festa major del Raval. Només en dues ocasions vam rebre resposta i en ambdues aquesta consistia en una promesa de conversa o contacte posterior en què sí que ens seria facilitada la informació que demanàvem.
Aquesta informació no l'hem rebuda mai. Tres mesos després de la nostra reunió, ni hem rebut la graella d'activitats, ni hem tornat a tenir notícies del Sr.Puigdomènec. No vam conèixer amb antel·lació el programa de la festa major del barri com tampoc coneixem encara el de la Mercè.

L'estiu ha sigut, i està sent encara, duríssim. El "botellon" ben instal·lat a la rambla, els "lateros" fent un bon negoci, els instruments musicals de tota mena amenitzant les nostres vetllades, els turistes borratxos cridant i cantant sota de casa nostra, i ara també una casa okupada que organitza festes nocturnes i paellles populars diürnes amb animació musical inclosa.

Els veïns d'aquest barri tenim tres opcions: resignar-nos, queixar-nos i protestar, o marxar a viure a un altre lloc. Ens neguem a la resignació, i ens queixem a qui correspon (a part dels polítics, a qui més ens podríem queixar?) però no ens escolten.

Ara sí.

2009-08-20T16:04:00.004+02:00

Tant btv com tv3 s'han posat en contacte aquests darrers dies per amb membres de les plataformes Raval per Viure i Rambla del Raval per realitzar una antrevista en el context d'un reportatge sobre la situació al Raval i la campanya de les pancartes "Volem un barri digne".

El resultat a TV3 és aquest:

...i curiosamanent

2009-08-15T14:29:00.002+02:00

Enmig de tot aquest ressò mediàtic ocasionat per la mort d'un noi a la Rambla del Raval, i el que ja venia generant la degradada situació del barri, tv3 i btv no s'impliquen en el tema. Ens preguntem encuriosits per què.

Assassinat sota de casa

2009-08-15T14:24:00.001+02:00

Darrerament la degradació del barri del Raval ha estat el tema d’alguns reportatges als mitjans de comunicació. Des d’ahir se’n parla pràcticament a tots els diaris, a rel d’una notícia desgraciada, l’assassinat d’un jove en ple carrer, a més, a una hora en què aquest és ple de gent. És clar que els veïns estem entristits, indignats i també una mica espantats, però el comentari generalitzat és que “es veia venir”; només és un més dels fets que pràcticament impossibiliten la vida normal en aquest barri, la conseqüència lògica i esperable de la situació cada cop més tensa de violència que es palpa al carrer. Només cal observar una mica per saber on es ven i guarda droga, quins són els grups i els individus que actuen, quines són les disputes territorials entre les bandes, com es comporten les prostitutes i els proxenetes i d’on pot sorgir en qualsevol moment un conflicte greu. Són pocs els dies que qui viu aquí no presencia una baralla, un robatori, una agressió, una persecució, la venda de droga o mercaderies robades a la vista de tothom, les xeringues llençades a qualsevol cantonada o, encara pitjor, amagades al parc infantil de l’illa Robadors (on cap persona responsable permetria que joguessin els seus fills).

A qui escriu aquestes línies, li consta per informacions rebudes de fonts fiables, que no és aquest el primer assassinat comés al Raval últimament. Potser aquesta mort violenta tampoc hagués sortit a la llum pública de manera tan generalitzada si les càmeres de Tele5 no haguessin estat pel barri en el moment dels fets.

No ens sorprèn que aquestes coses passin. Als nostres carrers es mouen individus violents amb poc a perdre i gens de por que acostumen a portar armes blanques a sobre. De moment. Tenim por que també es generalitzin les armes de foc.

L’Ajuntament ha permés que això es transformi en una jungla. Massa temps perdut en taules de diàleg i fases de diagnòstic, dit d’una altra manera, inactivitat i permissivitat. Aquestes són les conseqüències.

Els veïns estem més que farts. Molts es rendeixen i marxen. Aviat no quedarà ningú aquí que pugui normalitzar una mica l’ambient del barri. Les pancartes que fa dos mesos pengen de nombrosos balcons expressen la nostra desesperació. Volem un barri digne, hi tenim dret, l’exigim. Senyors governants, esteu obligats a proporcionar-nos un barri digne, ja feu tard. Teniu moltíssima feina, això se us ha escapat de les mans.

«Els veïns no poden dormir i això és molt gros, però reconduirem la situació, estem limitant els elements d'irritabilitat i molèsties»,

2009-08-15T13:23:00.001+02:00

Això és el que declarava la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, a un mitjà de comunicació fa pocs dies. Estem plenament d’acord amb la primera part de la frase, no podem dormir, i això és greu, perquè afecta molt seriosament a la nostra salut i la nostra qualitat de vida. Que “reconduiran la situació” ho posem francament en dubte, tots els veïns veiem claríssim com fer-ho, i ells també, però de moment no han fet res de res. Dos estius enrera, amb un equip de govern anterior, la situació va millorar durant un temps. Ara tornem a estar com al principi, o pitjor. Cada nit instruments de corda i percussió, grups nombrosos asseguts al carrer cantant i cridant, lateros per tot arreu treient les llaunes dels seus amagatalls cada cinc minuts per vendre-les fresquetes a 1€, festes improvisades amb música a tot volum davant d’algun establiment, i la darrera novetat, tenim una casa okupa a la rambla del Raval amb Sant Rafael (banda Llobregat) que també organitza animadíssimes vetllades musicals.

I dius, Itziar, que esteu limitant els elements d’irritabilitat i molèsties? On? Quins? Com?

Carta d'un altre veí emprenyat

2009-07-18T12:28:00.000+02:00

Fa un parell d’anys, els veins dels edificis colindants amb el Palau Güell varem rebre la notificació de la Generalitat que les nostres vivendes passaven a formar part de l’entorn protegit del Palau Güell, declarat per l’Unesco patrimoni de la Humanitat. Vam pensar –innocentement- que ara la Generalitat I l’Ajuntament cuidarien una mica més l’entorn del Palau, -absolutament degradat-. Doncs bé, contràriament i malgrat les denúcies dels veins, l’Ajuntament ha permés l’obertura de més locals de restauració de fast-food pakistanesos i turcs.

Només al número 1 de Nou de la Rambla ja hi ha 3 fastfoods de delícies orientals, a més d’un super 24 hores. La concentració d’aquesta mena de locals –que obtenen llicència d’activitat amb una facilitat si més no suspitosa- fa que l’entorn del Palau Guell estigui cada cop més degradat.

Paradoxalment, la Guardia Urbana és a nomes 5 metres. I no es dificil trobar els urbans proveint-se de swarmes i xerrant amistosament ams els amos dels locals, mentre que el carrer és un veritable paisatge dantesc de borratxos, brutícia, venda de drogues, prostitució, soroll, pixarrades, vomits, etc.

De res serveix trucar a la Urbana per denunciar l’incompliment permanent d’horaris, els sorolls, etc.

Viure al Raval és fa cada cop més insupportable, fins a l’extrem que alguns llancem la tovallola, i ja fem plans de marxar. Segurament això és el que preten el nostre Ajuntament eco-socialista i sustenible, per acabar de convertir Ciutat Vella en un enorme parc tematic per a borratxos i turistes low-cost, que segurament li reporten beneficis inconfessables.

Penseu que cada any ens visiten 7 milions de turistes. És clar; que son uns pocs veins emprenyats front a aquest veritable jaciment de petroli?

I és que tenim la sensació que aquí tothom té drets: els borratxos, els turistes low-cost, els venedors de llaunes, els venedors de drogues, els propietaris dels fastfoods, etc. Tots, tret dels veins, que –això sí- hem de complir estrictament tota la normativa a que ens obliga Patrimoni (I ho fem amb molt de gust) perquè si no les sancions i multes son immediates.

I això és un ajuntament eco-socialista?

Això és una mafia i una presa de pel!

Quina vergonya i quina decepció per als que creiem i hem votat tota la vida a les esquerres.

Almenys jo, pel que fa a les properes eleccions municipals, votar,e en blanc.

ENDAVANT I ENHORABONA A LA PLATAFORMA!

Volem un barri digne

2009-07-18T12:18:00.002+02:00

Les heu vist? són les pancartes de la campanya que ha engegat la plataforma Raval per Viure. Ja n'hi ha unes quantes penjades pel barri. Nosaltres ens hi afegim. La llista de queixes que hi ha sota aquest lema és gairebé inacabable.

Visca La Festa Major!

2009-07-18T12:00:00.002+02:00

Ho reconeixem, queixar-se de la festa major del barri queda molt ranci i antipàtic. Què hi farem, ens hem tornat una mica així. Ens hi han fet tornar. És l'insomni, està més que demostrat que provoca irritabilitat, depressió, apatia, tristesa, ansietat, problemes de concentració, amnesia, crisis d'angoixa nocturnes...molta mala llet, en general.

Si fos només aquesta festa major, és obvi que ni existiria aquest blog ni existiria la plataforma. El problema és que nosaltres, de festes majors en tenim unes quantes. La del Raval, la Mercè, el Carnaval, Santa Eulàlia, Sant Jordi, els festivals de cultura d'algunes entitats, les trobades de bastoners i puntaires...i cada dia durant l'estiu (que bé a l'hivern, almenys només és el cap de setmana) els concerts espontanis que s'organitzen sota de casa, sovint promocionats per algun bar o restaurant, sota la mirada impassible de la Guàrdia Urbana, i els instruments de percussió diversos amb què els incansables consumidors de servesesbiers amenitzen les nostres matinades.

Aquest cap de setmana toca dormir fora un altre cop. És molt el que portem ja suportat aquest any. Ja no sabem on posar-nos.

Si la senyora regidora, en vistes que aquest problema se li ha escapat completament de les mans, en lloc de les seves amables paraules, ens proporcionés una habitació d'hotel cada cop que és impossible dormir a casa nostra, ens queixaríem una mica menys.

Ho repeteixo, no tenim segones residències. El que sí que tenim són fills i feines a primer hora del matí.

I A MÉS!

2009-06-14T16:29:00.003+02:00

Pel proper dijous dia 18 es prepara a l'hotel Barceló Raval una trobada de dj canaris que té una durada prevista de sis hores, de les 20:00 a les 2:00 del matí. Deixant de banda la sorpresa que ens provoca que a Canàries hi hagi una quantitat de dj suficient per omplir tantes hores, em faig dues preguntes: l'esdeveniment es celebrarà a dins o a fora de l'hotel? i, si es celebra a dins (el cel ho vulgui), la insonorització serà suficient i permetrà el descans dels que tenim la finestra del dormitori a déu metres de l'hotel? recordant la inauguració del moderníssim establiment m'angoixo pensant que no, que es farà a fora com llavors...

Hem demanat informació a l'Ajuntament al respecte, però de moment estem pendents de resposta.

Des d'aquí demanem a qui llegeixi això que si pot convidar-nos a dormir a casa seva la nit de dijous que ve es posi en contacte de seguida amb nosaltres. Els divendres entrem a les vuit a treballar, i tenim una nena petiteta (qualsevol que en tingui sap que passa quan els nens no dormen); ni podem anar a sentir dj dijous a la nit ni ens agrada tenir-los a dins de casa.

...PERÒ

2009-06-14T16:19:00.003+02:00

Portem tres nits seguides que ens desperta a les tres, les quatre o les cinc de la matinada un soroll desgraciadament conegut i familiar...surts del somni i una veueta al teu cap diu "ja estan aquííí", els bongos! A molta gent li sembla molt divertit, molt intercultural i molt alternatiu plantar-se a la rambla del Raval quan els veïns estan dormint i tocar, cantar i ballar, "batucada", em sembla que en diuen.

De les tres nit, una els ha aturat la guàrdia urbana. Les altres hem trucat, però sense èxit. Agraïm cada cop que la nostra trucada té efectes positius, però l'ideal seria no estar voltant per casa en pijama de matinada amb el telèfon a la mà quan l'endemà t'has de llevar per treballar (bé, si no t'has de llevar tampoc fa gràcia). Després costa molt reenganxar la son.

No es podria, com al meravellós estiu del 2007, posar presència policial més o menys constant per evitar-ho abans que passi, i mirar d'acabar amb aquesta moda?

A més, els que us lleveu d'hora, quantes llaunes i altres deixalles heu d'esquivar sortint de casa?

I FINALMENT ENS HEM TORNAT A REUNIR

2009-06-14T15:40:00.003+02:00

El concert programat a partir de les 23 h va ser la gota que va fer vessar el got, una altra vegada. Un correu dirigit a la Regidora va propiciar que novament poguéssim comentar amb l'equip de govern del Districte l'absurditat, des del nostre punt de vista, d'aquest model de barri i de ciutat.

Hem de dir que creiem que la reunió que vam mantenir amb l'Ajuntament va ser productiva i vam poder veure com les nostres reclamacions i inquietuds eren reconegudes i compartides. Respecte l'últim contacte que havíem tingut, en el qual se'ns va dir en altres paraules que el PAD tot ho solucionaria, creiem que aquest nou contacte és un pas endavant. Després d'unes passes enrera ens tornem a trobar en el mateix punt, és a dir, una vegada compartit el diagnòstic cal posar-se d'acord en les solucions i, sobretot, que l'equip de govern les apliqui i compleixi els seus compromisos.

Les nostres reivindicacions estan clares, al llarg d'aquest bloc estan més que exposades. Som conscients que vivim al voltant d'un espai sotmès a una gran demanada per a fer-hi activitats, simplement el què volem és poder-hi viure i fer entendre a tothom que les activitats cal dosificar-les i, sobretot, minimitzar aquelles amb amplificació acústica.

Indiquem com a exemple tot allò que es programa a la Rambla del Raval i amb el què hem de conviure: fires i mercats, activitats esportives a l'aire lliure, festes majors (Raval, Barcelona, Bam,..) festivitats (Sant Jordi, Santa Eulàlia, Carnaval,...), festes de diferents comunitats (Pakistan, filipines,...), festivals (Ravals,...), concerts, cercaviles, bandes de música, presentacions polítiques, rodatges, manifestacions.

Moltes d'aquestes activitats ens agraden, i ho remarquem perquè moltes vegades no se'ns ha volgut escoltar, però les que provoquen contaminació acústica les volem minimitzar.

Més veïnes emprenyades!

2009-05-26T16:15:00.004+02:00

Aquí us posem la carta que la Marga, soferta veïna de la Plaça Reial, i en perill d'extinció com tots nosaltres ha enviat a uns quants diaris:

Els locals d’oci nocturn porten temps amenaçant amb un dia (nit) de tancament si la Generalitat no els autoritzava l’ampliació d’horari. Finalment sembla que avui (dilluns, dia/nit sense massa clients) la seva patronal Fecasarn els convida a tancar com a mida de protesta perque no els han concedit l’ampliació horària. Gràcies a Deu ¡

La pressió i la amenaça contra el govern és que no podran crear llocs de treball. El que no diuen és en quines condicions tenen a la majoria dels seus treballadors. Tampoc no parlen massa de quin horari tenen ara ni quin volien.

Però els veïns d’aquests locals poc hi guanyaran. Les Administracions no controlen gaire el nivell de soroll dins del local ni al carrer (de la música, dels clients, dels extractors i aires condicionats). Tampoc que locals amb llicència només de restaurant es converteixen a partir de les 24 en bars musicals, malgrat estar prohibit, però aprofitant l’autorizació de tancar a les 3 de la matinada(qui sopa a aquesta hora?).

Em pregunto cóm podriem fer vaga els veïns de zones turístiques per demanar un control i retallada dels horaris actuals, únics a Europa.

CARTA A L'ACALDE D'UNA VEÏNA EMPRENYADA

2009-05-25T18:32:00.000+02:00

Benvolgut Sr. Hereu,

Com a continuació d'altres cartes anteriors i encara que sé que no serveix de res (només estic exercint el meu dret al”pataleo”) li escric una altra vegada per protestar per l'excés de soroll en Rambla del Raval i voltants.

Aviat han començat els actes festius aquest any, em refereixo al dissabte 23 de maig, al multitudinari sopar i posterior concert amb motiu de la trobada de bastoners. No em queixo dels actes de la tarda ni molt menys, no, però sí considero prescindible, fora de lloc i falta de respecte als veïns el concert de la nit (va començar després de les 23 h) doncs ja tenim prou amb les molèsties i sorolls que ens suposen els botellones quotidians i els concerts d'espontanis que "animen" les nostres nits ravaleras.

Jo no perdria el temps en escriure-li si tinguéssim una nit o dos de soroll a l'any i la resta poguéssim descansar tranquil·lament, com en un barri normal, però és que el nivell d'incivisme se supera dia a dia.

Bé, vull deixar constància de nou de la meva decepció i enuig per la poca consideració de l'ajuntament amb els veïns del Raval. Ja sap vostè que aquí no ens falta de res, a més de soroll tenim prostitució, delinqüència, tràfic de drogues etc. totes les “lindezas” que Ud pugui imaginarse poden trobar-les en aquest barri.

Salutacions,

El QUE ERA D'ESPERAR

2009-05-25T18:10:00.002+02:00

La nit de dissabte va sortir tot tal i com estava previst. L'horari irracional (a quina sala comencen els concerts passades les onze? pràcticament sempre comencen com a màxim a les deu), el volum innecessàriament alt i cap raó justificada per programar una actuació en una zona descoberta on s'afecta tant als veïns (no era festa major ni de cap altra mena).

Quan voldran entendre els nostres governants que això és un carrer i no una sala de festes? que a les cases que envolten la rambla del Raval hi viu gent, gent que té criatures petites, o avis, o malalts, o simplement vol dormir tranquil·lament a casa seva?

Us garanteixo que els 60 decibels que la OMS considera el límit del suportable sense perjudicar la salut humana, i per suposat els 30 que s'admeten com a màxim a l'interior d'un domicili eren àmpliament superats dissabte a la nit.

Sota quins criteris l'Ajuntament decideix malmetre la salut i la qualitat de vida dels veïns perquè els que poden escollir si sentir el concert o no es diverteixin?

DOS MIL PARELLS DE BASTONS

2009-05-22T17:29:00.003+02:00

L’Ajuntament ha decidit que dissabte 23 de maig a la Rambla del Raval ens toca no dormir.

Dissabte passarem el dia sencer suportant el soroll que faran dos mil bastoners i 300 músics de les colles, a més dels concerts que es succeiran al llarg de tota la jornada a càrrec de la Raval’s Band. No tenim res contra la trobada bastonera i molt menys contra una iniciativa que aplega músics de tot el barri en un projecte que ens sembla admirable. Només és que preferiríem no haver de sentir aquest xivarri per obligació durant tot el dia ni haver de participar a la festa tant si ens ve de gust com si no.

Però el més greu és que a la nit, quan siguin les onze i al nostre cap ressonin els dos mil parells de bastons, i els vents, i les cordes i la percussió, i ens sagnin les orelles, i sembli que tot s’acaba i que, per fi!, podem descansar…doncs no, senyores (i senyors)! Llavors començarà el gran fi de festa, el concert d’uns tal Dijous Paella (amb tots els respectes, però hagués preferit coneixe’ls en unes altres circumstàncies) que ens tindrà animadets, i ben desperts, fins la matinada. I el que ve darrera del concert ja ho coneixem; més botellon que mai.

Des de l’Ajuntament no hem rebut ni cap avís, ni molt menys una consulta, i davant les nostres queixes la seva resposta ha estat parlar de “l’equilibri ciutadà”. Jo crec que s’han confós i volien dir “desequilibri dels ciutadans”, el desequilibri que acabarem patint els ciutadans que ens entestem a viure en aquest beneït carrer de manera normaleta.

Senyors (i senyores) de l’Ajuntament, qui de vostès vindrà a consolar la meva filla de vint mesos que s’adorm a les nou del vespre quan a les onze la despertin els de la paella i s’hagi acabat el fer nonetes? M’excusin, però no tinc segona residència…

Per desequilibri el d’aquest govern, que s’entossudeix a seguir promocionant un model de Ciutat Vella basat en la juerga nocturna i les birres al mig del carrer, i després es contradiu i ho nega. Suposo que aquelles ordenances municipals que fan referència al consum de begudes alcohòliques a la via pública, a l’excès de decibels o a l’evaquació de fluïds orgànics al carrer demà queden en suspens temporalment. Com cada cap de setmana, de fet.

NOVA PLATAFORMA RAVAL PER VIURE

2009-03-31T21:25:00.007+02:00

Un grup considerablement nombrós de veïns de diferents carrers i zones del barri han decidit organitzar-se i constituir-se com a plataforma. El nom d'aquesta nova plataforma, Raval per Viure, ho diu tot sobre els seus objectius. El que volen és viure aquí amb total normalitat i això actualment està molt lluny de ser possible. Perquè resulta que no, que no és normal caminar pel carrer amb por de ser robat o de veure's sense voler-ho enmig d'una baralla a punta de ganivet, o que et despertin a la nit uns crits angoixants d'alarma o pànic, o haver de presenciar actes violents dia sí dia també, o obrir el teu negoci preguntant-te si avui serà el dia que patiràs una agressió. Volen viure com es viu als altres barris; sense perdre la pròpia identitat, és clar, però amb els mateixos drets (ja que paguen els mateixos impostos), que qualsevol habitant de l'eixample o de sarrià.
Alguns dels membres de la plataforma Rambla del Raval també formaran part a títol personal de Raval per Viure i per suposat, la nova plataforma comptarà amb el nostre suport i la nostra col·laboració.

Val la pena que visiteu el seu blog:

http://ravalperviure.blogspot.com/

i també podeu contactar-los a ravalperviure@gmail.com

Després d'un període de calma...

2009-03-24T20:02:00.002+01:00

Hem de reconèixer que, pel que fa al soroll, l'hivern ha sigut prou tranquil. Deixant de banda els crits, baralles i aldarulls nocturns habituals, les activitats organitzades per l'Ajuntament per les festes de la Laia o el carnaval han estat raonables: emmarcades a un horari acceptable, amb un volum de so moderat i d'una durada normal. Esperem que sigui aquesta la línia habitual a partir d'ara.
El temps meteorològic s'ha posat de part nostra; les baixes temperatures i les pluges abundants ens han propiciat unes nits més silencioses del que és normal, tot i que hem d'assenyalar que aquesta tendència ha començat a canviar amb la primavera. Si la guàrdia urbana no recupera el sà hàbit de passejar per la rambla del Raval aviat tornaran les guitarres i els tambors, els "lateros" ja fa dies que s'esperen.
Mentre esmolem les ungles esperant el que la calor ens porti, estem ben capficats per altres problemes, problemes que han crescut tant que han desplaçat el soroll cap al segon o tercer lloc de la llista de les nostres preocupacions. Només cal sortir al balcó: delinqüència variada, violència, inseguretat. Comença a fer por caminar pel carrer.

La Rosa Gil no ens deixa dormir!

2008-11-29T10:03:00.003+01:00

Ahira a la nit a Casa Leopoldo hi havia festa flamenca. Vivim tres pisos per sobre del retaurant, i a la finca del costat, però les alegries del Camarón les sentíem com si ens les estessin cantant al dormitori, i amb els zapateaos d'artistes i espontanis ens vibraven les parets i els vidres (misteris de la física...).
En vistes que no paraven i que s'estava fent urgent dormir, perquè la nostra filla toca diana quan es fa clar i més val aixecar-se amb energies, vam trucar per demanar que paressin. Es va posar el maître i ens va dir que prenia nota i que intentaria solucionar-ho. Però el temps passava i allà no es solucionava res, així que vam tornar a trucar i vam demanar parlar amb la Rosa. Li vam explicar què passava, li vam dir que tenim un bebé, que treballem tota la setmana i el divendres estem esgotats...per fer-li pena i perquè és veritat. La seva resposta ens va deixar estupefactes i indignats. Com a resum, les frases més destacables:

VIUS A SOBRE D'UN RESTAURANT, MACO.
VOLEN CELEBRAR UN ANIVERSARI I JO NO PUC PERDRE UNA TAULA DE 60 PERSONES PERQUÈ A TU ET MOLESTI EL SOROLL.
NO ÉS COSA MEVA, AIXÒ ÉS EL CLIENT, SI VOLS, BAIXA TU A FER QUE CALLIN.
JO NO PUC FER-HI RES, QUI PAGA MANA.
TRUCA A LA POLICIA A VEURE SI VENEN A FER-LOS CALLAR, PERÒ A MI NO EM DIGUIS RES.
JO NO PUC ESTAR AQUÍ PERDENT EL TEMPS AMB TU, PENJO, MACO.

Vam trucar la Guàrdia Urbana, és clar, però ja sabíem que no vindrien. Mai venen, però a Casa Leopoldo encara menys. Qui s'atreveix a dir-li que està molestant als veïns a la poderosa Rosa Gil, recenment guardonada amb la medalla al mèrit al treball? Doncs en la nostra opinió, i basant-nos en les experiències que hem viscut amb ella, a aquesta senyora que tant diu defensar el barri l'únic que realment li interessa és tenir ben farcit el seu calaix. No digui que li importa la gent del barri, Sra. Gil, que els seus veïns no li importen en absolut.

CARTA A LA FUNDACIÓ TOT RAVAL

2008-11-18T20:23:00.001+01:00

Una altre veïna indignada pel festival

------------------------------------------

No dubto que les vostres intencions són bones ni que algunes de les activitats que promoveu siguin profitoses per a algú però jo, com a veïna del Raval, estic molt indignada amb vosaltres pels festivals que munteu. Quan veig el programa del Festival de Cultura del Raval ja tremolo i és que tenir com a escenari del vostre festival la Rambla del Raval significa un altre cap de setmana sense descansar.

En aquest barri ja tenim molt soroll, massa, i no necessitem més activitats sorolloses. No es si sabeu que el soroll no és cultura sinó tortura i això és el que ha estat el Festival Hip Hop, una tortura per a les oïdes i un perill per a les parets del pis ja que hi va haver moments en què vibraven. Per l'assistència que hi havia s'havia pogut fer en un local tancat i insonoritzat i així no molesteu a ningú.

A la Rambla del Raval tenim botellones contínuos, de divendres a diumenge a l'hivern i durant tota la setmana la resta de l'any, actes festius diversos, tots amb el beneplàcit de l'ajuntament que s'ha convertit en el nostre principal enemic doncs any que passa, any que el nostre dret al descans es veu minvat per la seva poca sensibilitat.

Si l’ any que ve, quan organitzeu de nou aquest festival, encara no he aconseguit canviar de barri us convido a passar el cap de setmana a casa meva i veureu com canvia vostre punt de vista.

Vosaltres sou molts i influents, teniu del vostre costat la premsa i l'Ajuntament i l'opinió de veïns com jo, que no tinc el perfil del que vosaltres enteneu per veí tipus del raval (treballo, matino, tinc estudis i m'agrada, més bé m'agradaria, poder descansar a casa meva) us importa poc. No sóc susceptible de ser ajudada per vosaltres i això m'exclou de la vostra consideració

Atentament,

RAVAL(S) - L'ALTRA CARA DE LA MONEDA

2008-11-16T21:46:00.004+01:00

Són les 21:45 h de la nit, estem fent temps, a les nostres criatures se'ls tanquen els ulls, però no poden dormir, està sonant hip-hop a tot drap sota el balcó. És la traca final del Raval(s) que dura des de les 18 h de la tarda. I portem amb música des de bon matí.

Agafem el programa del Raval(s) i veiem que un munt d'Administracions li donen suport: l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Ministerio de Trabajo y Asunto Sociales i ens preguntem, què hem fet per ser tractats així? Nosaltres no formem part d'aquest Raval de postal multicultural? Ens preguntem qui està exclòs en aquest cas.

La majoria d'iniciatives programades no atempten contra la nostra vida familiar i contra els nostres drets de ciutadans. Aquesta sí. Per favor, que algú de la organització em respongui: PER QUÈ NO S'ORGANITZA EL CONCERT DEL FESTIVAL DINS EL POLIESPORTIU DE CAN RICART? (o allà on vulguin però que no molesti als veïns)

Aquest cap de setmana toca marxar de casa

2008-11-13T15:44:00.002+01:00

Perquè tindrem la Rambla molt animada els dos dies: batucades, rodes de capoeira, danses, concerts, cercavil·les...un programa que pot sonar fantàstic si no l'has de suportar sota del teu balcó durant dos dies seguits a tota hora. El pitjor, diumenge a la nit, concert de hip-hop just a l'hora de fer dormir les criatures, que, per l'experiència d'altres anys, ocasiona una molèstia bastant superior a l'assistència de públic i a la qualitat de la música.
Realment ens sembla molt bé que totes les entitats de barri s'expressin i mostrin la seva activitat al carrer, però seria d'agrair que no ho fessin torturant sempre els mateixos.

Comentari a la recollida de signatures d'alguns comerciants

2008-10-15T21:24:00.001+02:00

Els veïns de la Rambla del Raval no compartim la petició d’alguns comerciants i restauradors de la zona per que tornin a celebrar-se les festes de la Mercè al nostre carrer.
Aquí patim contínuament una gran contaminació acústica, especialment a les nits, i suportem amb massa freqüència concerts i celebracions.
Entenem els motius de la petició dels comerciants (omplir abundantment les seves caixes, tot i que el moviment quotidià de la Rambla garanteix de sobres la clientela) però els seus interessos i els dels veïns no coincideixen.
Volem aclarir, però, que no posaríem objeccions a la celebració d’activitats familiars principalment diürnes i sense megafonia per la Mercè o en qualsevol altre moment.
Per primer cop aquest any hem pogut quedar-nos a casa i gaudir de la festa major. Esperem poder repetir.

UNS ALTRES VEÏNS AMARGATS (I AMB RAÓ)

2008-09-27T17:35:00.002+02:00

Us recomanem que visiteu el blog dels nostres veïns del carrer Robador i Plaça Salvador Seguí.
És molt interessant i reflecteix la crua realitat que es viu just darrera del nou hotel de quatre estrelles de la Rambla del Raval.
El de la contaminació acústica és només un dels problemes del barri i, tot i que és molt greu, el que veureu en aquest blog potser és pitjor.

http://robadorsegui.blogspot.com/

ELS VEÏNS DE LA PLAFORMA RAMBLA DEL RAVAL...

2008-09-27T16:32:00.004+02:00

ESTEM CONTENTS PERQUÈ:

-Per primer cop des de l'any 2001 hem pogut gaudir de la festa major de Barcelona, en lloc d'haver de fugir de casa i oblidar-nos d'ella. Pensem que era necessari diversificar la pressió exercida als diferents espais públics, i nosaltres, de pressions de tota mena fa molts anys que n'anem sobrats.

Sabem que des de l'associació de comerciants s'ha emès una queixa. Òbviament no la compartim, pensem que el moviment que es genera diàriament en aquest carrer gràcies a la seva àmplia oferta d'oci i restauració, i encara més el cap de setmana amb la presència del mercat de dissenyadors, garanteix sobradament la bona salut dels seus comerços.

Ara bé, també voldríem deixar clar que en la decisió de no programar activitats a la Rambla del Raval per la Mercè, aquesta Plataforma no hi ha tingut res a veure. Ni ho hem demanat a l'Ajuntament ni en sabíem res abans de publicar-se el programa oficial. I respecte a les activitats programades per la Mercè 2007, la nostra opinió va ser que eren adequades a l'espai i assumibles pels veïns (tot el contrari que a les festes majors anteriors).

-Per fi, aleluia, s'han acabat les obres de l'hotel Barceló Raval. La llarga, dura i cruel tortura de les obres. Deixant de banda les pol·lèmiques estètiques i ideològiques que l'edifici suscita, independentment que ens agradi a alguns menys que a d'altres, o que molts poguem pensar que hagués estat millor fer servir aquest sòl per equipaments públics, ens sentim amarats de felicitat perquè ja no ens despertarà el martell pneumàtic puntualment a les vuit cada matí, dissabte inclós, i podrem de tant en tant fer la migdiada, i podrem obrir el balcó sense posar-nos mascareta, i entrar i sortir de casa sense por de caure en un forat o ser trepitjats per una màquina infernal, i a casa tindrem una mica menys de pols. Visca!

PERÒ SEGUIM ENFADATS PERQUÈ:

-El soroll a la nit ha tornat a l'època dels pitjors temps, o gairebé, i tornen a sonar els tambors i les guitarres, i a qualsevol hora de la matinada, el cap de setmana i de vegades entre setmana, podem sortir al balcó a veure con centenars de persones xerren animadament, criden, i canten mentre es beuren les cerveses que els venen els "lateros". La culpa, evidentment, és de l'absència absoluta de la Guàrdia Urbana (oh, que llunyana i dolça aquella època en què teníem una patrulla gairebé tota la nit vetllant el nostre son). I perquè no ve la Urbana? doncs perquè l'Ajuntament l'envia a un altre lloc.

-La Regidora no vol parlar amb nosaltres, ni amb algunes altres associacions de veïns. Deu tenir les seves raons, però nosaltres veiem molt clar que s'equivoca.

NO ANEM BÉ

2008-07-01T09:31:00.002+02:00

Ja sabem que quan arriba la calor és precisament quan més augmenten els decibels al nostre carrer. Les obres de l’hotel acceleren perquè s’acosta la data prevista per la inauguració i no respecten horaris ni festius i la gresca nocturna s’intensifica enormement. A més, ja ve la festa major del Raval (festa que no podrem gaudir, haurem de passar-la fora de casa) i aquest any en lloc d’una sola nit de concert gros en tindrem dues.

Les coses han anat clarament a pitjor els últims mesos: els “lateros” proliferen, els bongos tornen a sonar sovint, i la guàrdia urbana ja no fa pràcticament acte de presència (no sabem que se n’ha fet d’aquell dispositiu nocturn permanent que tant va pacificar el nostre entorn).
El malestar creix entre els membres de la plataforma i entre els veïns en general; no entenem perquè la nova regidora va decidir prescindir de les converses que veníem mantenint amb membres del districte i tallar la via de comunicació oberta amb aquesta plataforma.
Ja havíem comentat que el resultat d’aquestes reunions era valorat positivament per ambdues parts com un canal útil d’informació i diàleg que va comportar una millora de la situació i de la nostra qualitat de vida: es va fer esporàdic l’ús d’instruments musicals al carrer, el “botellón” va baixar d’intensitat, els vetlladors van arribar a complir en general els horaris normatius i les activitats sorolloses programades al nostre carrer van d¡sminuir. Ara, després de quatre anys de reivindicacions, estem fent passes enrera.

La Regidora, en la primera i última reunió, ens va assegurar que tot i eliminar les reunions entre veïns de la plataforma i ajuntament, les actuacions i les activitats programades al carrer es cenyirien al model de l’any passat quan vam fer la petició que es reduïssin les activitats amb amplificació de so mentre duressin les obres de l’illa Robadors (obres que constitueixen una font d’estrés i malestar indiscutible). L’ajuntament, no ha complert la seva paraula: l’any 2007 teníem una única nit de concert a la Rambla del Raval per la festa major, i tres dies d’activitats i concerts per la Mercè (horari fins a les 00:00), però aquest any ja per Santa Eulàlia vam tenir activitats amb amplificació, i ara passem d’un dia de concert a dos. Ens van assegurar la presència nocturna de la guàrdia urbana a la rambla i com hem dit, ja no hi apareix pràcticament mai.
Ens decep l’actitud del nou ajuntament i més quan la regidora semblava molt sensibilitzada cap al problema de la contaminació acústica i ha manifestat sovint als mitjans de comunicació grans intencions per Ciutat Vella.

EL PLA D'ACTUACIÓ DEL DISTRICTE I LA RELACIÓ AMB LA PLATAFORMA

2008-02-25T21:52:00.001+01:00

El passat 20 de febrer vàrem ser convocats, a petició nostra, a una reunió amb la regidora del districte, Itziar González.
Després de les nombroses converses mantingudes al llarg de tres anys amb membres de l’ajuntament, a principis de l’any passat vam acordar un calendari d’activitats per a la Rambla del Raval que disminuïa la freqüència de les mateixes i el nivell de soroll que podien generar. Si bé semblava que l’estiu es presentava força animat, finalment el conjunt de mesures que es van prendre va mantenir el soroll dintre dels límits d’allò acceptable al llarg de l’estiu. Unit això al fet que el programa de les festes del Raval i de la Mercè va ser més respectuós que els anys anteriors amb la nostra qualitat de vida i que s’ha evitat sobrecarregar l’espai amb altres celebracions, darrerament ens hem sentit una mica més còmodes a casa nostra.
Veient que aquest any encara no havíem estat citats per noves converses, vàrem sol•licitar-ho nosaltres mateixos. La reunió va ser breu, i en ella la regidora, va limitar-se a informar-nos de la nova posició del districte: a partir d’ara no es negociarà amb els diferents grups de veïns, sinó que serà el pla d’actuació del districte (PAD) el que regirà tots els aspectes de la convivència al barri, (hem d’assenyalar, però, que la proposta de PAD no diu res sobre la contaminació acústica)
D’entrada, la idea ens sembla correcta. Que els nostres governants garanteixin un nivell de soroll compatible amb la nostra salut és exactament el que pretenem. Se n’ha d’encarregar l’ajuntament perquè és la seva obligació i la seva responsabilitat.
Però del posicionament de la nova regidora ens preocupen alguns aspectes: d’una banda, no sabem exactament quan estarà vigent el PAD i qui o què garantirà els nostres drets com a veïns fins llavors, i de l’altra, dubtem que la intensitat i freqüència de soroll suportable sigui el mateix segons el criteri de la regidora que segons el nostre, i el cert és que en els darrers anys els polítics ens han donat motiu per desconfiar-ne justificadament. A més, com ja hem dit, no hem trobat cap referència al respecte a la proposta de PAD.
A part d’això ens desagrada la decisió clarament expressada de tallar la via de comunicació que existia entre nosaltres i el districte. Era una manera, constatada per les dues parts com a satisfactòria, que ells coneguessin directament l’opinió dels veïns davant les decisions que havien de prendre, i que nosaltres ens sentíssim més escoltats i tinguts en compte, i oferia una flexibilitat i dinamisme que un document escrit i tancat òbviament no podrà oferir.
De la reunió en vam sortir sense cap emplaçament per futures converses, cap oferiment de telèfon o e-mail de contacte, i amb la sensació que se’ns tancava una porta. Quedem a l’espera de veure si el PAD garanteix realment els nostres drets. Tant de bo sigui així. En cas contrari ens tornarem a mobilitzar.

HA ARRIBAT L’ESTIU…

2007-06-21T17:39:00.000+02:00

HA ARRIBAT L’ESTIU…

I els habitants de la Rambla del Raval ho sabem perfectament; no pel termòmetre, sino pel soroll nocturn. Han tornat les nits en blanc. Nosaltres no podem gaudir l’estiu, l’hem de patir.
Ja fa unes quantes nits que els bongos, les guitarres, les palmes I les veus sonen fins la matinada. A això es sumen els crits de les baralles, els que fan alguns passejants massa eufòrics, i algun partidet de futbol.
El dispositiu especial de la Guàrdia Urbana que a l’Ajuntament ens asseguren que segueix funcionant ha deixat de fer l’escàs efecte que ha fet al llarg de tota la primavera. I es que al gener o al febrer no es tan dificil mantenir el carrer apaivagat. Es concentra molta menys gent, en general només el cap de setmana, i els grups resisteixen poca estona les baixes temperatures a la intempèrie. Ara que arriba el bon temps és quan aquest dispositiu hauria de demostrar la seva eficàcia. I no demostra res, perquè no hi és mai.
Les reunions amb els representants de l’Ajuntament dels veïns d’aquest carrer de moment no han servit per res. Unes quantes plantes en algun parterre no ens ajuden gaire a poder dormir.
No ha canviat res.
Un altre estiu.

DESPRÉS DE LA REUNIÓ, DESENCÍS..

2007-02-19T20:17:00.000+01:00

La nostra valoració de la reunió no és especialment positiva. Seguim pensant que ens sotmeten a massa agressions i que haurien de ser extremadament curosos amb totes aquelles que poden evitar, donat que de les obres no ens en lliurarem encara en anys. Ells creuen, en canvi, que han cedit molt. Pot semblar-ho a la vista de la reducció que han fet del calendari d’activitats, però la realitat tal i com la veiem nosaltres és que el calendari anterior era absolutament irracional i intolerable pels veïns, com ho ha estat el dels quatre darrers anys, i aquest és millor, però no és bo.
Seguim sense compartir en abolut la seva visió del barri (i, en general, de la ciutat). Afirmen que és bo fer concerts al Raval, promocionar l’oci nocturn (com si no estés prou promocionat per sí mateix), i demostrar a la ciutadania que aquest és un barri idoni per divertir-se a la nit (com si la ciutadania no n’estés, desgraciadament, prou ben assebentada). Pensen, encara, que ens fan un favor. Nosaltres no entenem perquè compten els altres ciutadans més que nosaltres, ni perquè cal portar la música i l’oci al Raval per dinamitzar-lo i no a Sarrià o a la Zona Franca, per posar l’exemple d’algun barri on no es promocionen aquests aspectes i no per això perden identitat o es degraden.
No entenem què volen per Barcelona, però sigui el que sigui no fa content a ningú, ni als veïns ni als que reivindiquen el tipus d’ús del carrer que nosaltres critiquem.
Veurem si serà amb els mateixos que haurem de continuar negociant...

REUNIÓ AMB EL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA DEL 13-02-07

2007-02-19T20:15:00.000+01:00

Farem un petit resum del que vam parlar a la reunió de dimarts dia 13 de febrer al Districte, perquè tothom en pugui conèixer el rsultat.
Ens van presentar una nova proposta d'activitats a la Rambla que respecte a l'anterior, quedava modificada en el següent:

-en lloc de 2 o 3 dies de concert per la Festa Major del Raval (juliol), només un dia de concert, i els altres dos d'activitats diurnes i també al vespre però sense amplificació de so.

-l'activitat de futbol que es feia durant la Festa Major del Raval al juliol a la Rambla del Raval, i que durava tot un dia i generava bastant soroll, es farà aquest any al polesportiu de Can Ricart.

-en lloc de 3 dies de concert per la Mercè, seran 2 dies. El format variaria una mica, en lloc del BAM tindríem les orquestres de ball que fins ara actuaven a la Plaça Reial.

La resta d'activitats queda igual: cercavila per Carnaval, Sant Jordi, Sant Ponç, un dia de cercavila al juny, basquet 3x3 al juny, i, finalment, dos dies de Raval(s) i un de cercavila al desembre. Totes aquestes activitats ens han promès que seran sense megafonia...a veure si es compleix.

Nosaltres vam respondre que ens continuava semblant excessiu tres dies de concerts fins a la matinada tenint en compte que patim des de fa mesos les obres de l'Illa Robadors, enormement generadores de soroll i molestia, i només podem descansar els diumenges. Afegir a això, ni que sigui un sol dia, una nit sense dormir ens causa un gran perjudici. A mes, vam demanar que l'horari fos reduït, i en lloc de permetre la durada del concert fins a les dues, es fessin acabar abans.
Des del Districte no es van pronunciar definitivament respecte a aquesta petició; no s’hi van negar rotundament, i van deixar oberta la possibilitat de negociar-ho amb l'ICUB, però deien al mateix temps que a ells els sembla molt raonable aquesta proposta i no veuen motiu per retallar-la encara més. No ens van donar opció a una propera reunió per acabar de tancar aquest tema.

SERIE NO ESTEM SOLS: Carta a l'Alcalde des de St Pere Mes Baix

2007-02-16T21:55:00.001+01:00

Dins la sèrie 'No estem sols', us pengem una carta dirigida a l'Alcalde
escrita per una veïna del carrer St Pere Més Baix.

-----------------------------------------

Barcelona, 16 de febrer de 2007

Difícil començar, ara em dirigeixo a vostè, però ja ho vaig fer amb el
senyor Clos, i el resultat va ser nul. Visc a St. Pere més Baix, li deu
sonar pel tema de la casa ocupa que tants mals de caps ens va donar als
veïns, fins que li van obrir el cap a un policia i aleshores van actuar les
forces de l'ordre i tema resolt, suposo que és més complexa però aquesta és
la visió que tenim els veïns després d’haver patit sense ser escoltats.

Li explico la meva nit passada, una de tantes. Al voltant de les 24h o
24:30h passa el camió de les escombraries, queda parat a sota del meu balcó
i recull tot el tros de carrer, més els carrers petits dels voltants, això
suposa mitja hora d'un soroll estrepitós en un carrer estret, ja ens posem a
l’una de la matinada. A les 5 de la matinada, uns joves traslladen un
frigorífic pel carrer fins una furgoneta, cridant i fent un gran soroll, cau
la nevera, es barallen, es donen empentes contra les persianes metàl·liques,
més soroll, truco a la policia, no ve ningú. A les 6 del matí apareix com
cada dia un camió que aparca davant de casa meva i talla el pas a altres
veïns que no poden sortir del seu portal per anar a treballar a les 7:00h.
Aquest camioner fa la seva càrrega i descàrrega a les 6:30 o les 7:00, quan
queda ben explícit en un senyal de l’Ajuntament que hi ha al començament del
carrer on diu: “Càrrega i descàrrega de 8 del matí a 20 hores”. És a dir que
tant és si hi ha un rètol de l'ajuntament o no, un pot fer el que vulgui,
estar ben clar, això ve passant fa més de 3 anys i no ha aparegut cap cotxe
patrulla a posar cap multa, per la meva part he trucat a la policia moltes
vegades, avui sobre les 7:10 he trucat davant la indignació que m'ha
provocat que estant al balcó, sense dormir des de les 5 del matí, ha passat
un cotxe patrulla per davant del camió, no ha parat, no ha dit res, i el
camioner a continuat fent la seva feina sense ser molestat. Vol dir això,
des de la visió d'una ciutadana al seu balcó que l'autoritat no existeix, o
existeix per a segons quines coses?.

Escolti’m perquè forma part de la seva feina, forma part de ser el
representant d’un partit que ha estat escollit democràticament i a vegades,
amb il·lusió per part dels votants. Tots aquests anys he estat votant un
ajuntament d’esquerres, amb la certesa que tots els ciutadans estaven
presents en la política del municipi, sé que deu ser complicat gestionar
una ciutat com Barcelona, però també em consta que com a qualsevol lloc a
gestionar hi ha coses que s’escapen de les mans, dels ulls també, perquè de
vegades les coses complexes i sense massa aparença política tenen tendència
a ser amagades, no veure, vol dir moltes vegades, negar la seva existència.
Però li puc assegurar que això existeix, que això és un dia a dia, és una
quotidianitat molt “simple” davant d’altres, però jo avui, com molts altres
dies, he dormit 4 hores i vaig a treballar, aquesta és la meva quotidianitat
i també això és política.

Quan no pots dormir pel soroll que provoca la teva ciutat, no saps si estàs
dintre o fora del Pla de Civisme que ha implantat el teu ajuntament, ¿per
què la contaminació acústica no és considerada per l’ajuntament, malgrat els
seus paràgrafs explícits en el Pla de Civisme? Vull parlar amb algú
responsable del tema a l’Ajuntament, però encara no ho he aconseguit de
moment, sempre son respostes amables a través d’internet, també he tingut
resposta per carta, i al telèfon sempre hi ha alguna persona amable, però
no saben de què estic parlant, perquè no és la seva funció òbviament, i jo
vull algú que m’expliqui quins son els criteris per a organitzar els horaris
de recollida d’escombraries, donat el cas peculiar de Ciutat Vella, que
implica carrers estrets que amb el soroll estrepitós del camió fan de caixa
de ressonància. Pel que fa a la guàrdia urbana, hi ha un tòpic com tants,
però començo a pensar que és més que un tòpic, una realitat, “mai venen quan
els truques”... ¿Què passa? ¿Per què no passen pel carrer? ¿Per què tenim
els veïns la sensació de desprotecció? Si hi ha unes lleis, unes normatives,
¿quin és l’impediment per a fer-les complir? No és creïble un Pla de Civisme
on és posa cert èmfasi en la contaminació acústica, si després no pots
confiar en que això es compleixi.

Certament, de matinada, quan els sorolls no et deixant dormir, comptes les
hores que resten per llevar-te, anar a treballar havent dormit un promig de
quatre o cinc hores, penses que realment estàs fora de la política de la
teva ciutat, en aquells moments d’angoixa, penso que formo part d’un Pla de
Cinisme per part de l’ajuntament.

Sol·licito poder parlar amb algú, directament, estar a prop, aquella
proximitat promesa per l’ajuntament. “L’Ajuntament t’escolta”. “El municipi
és cosa de tots”. “El teu ajuntament”. “L’Ajuntament més a prop”....... Això
és el que vull, tenir contacte, prou de correus electrònics, prou de
trucades, prou de parlar amb administratius, vull ser escoltada, mantenir un
diàleg, necessito que algú m’expliqui perquè no puc dormir a la meva ciutat,
perquè no formo part del Pla de Civisme. Vull que algú responsable em digui
que l’Ajuntament no pot fer front al seu Pla i que pot ser és millor que
surti de la ciutat perquè no hi ha res a fer.

Estaré esperant les seves solucions, sé que pot ser complicat, però tots
aquests inconvenients ja eren coneguts abans d’assumir el càrrec, formen
part de la política, no és la seva part més atractiva però, en forma part,
no és pot oblidar, ni obviar, que algú no pot dormir a Barcelona.

Salutacions d’una ciutadana de Barcelona.

Mª José Clement López

COMUNICAT AL CONSELL DEL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA

2006-11-30T18:51:00.000+01:00

Des de la Plataforma de veïns de la Rambla del Raval hem fet una petició a aquest Ajuntament: la suspensió dels concerts i altres activitats amb megafonia fins a la finalització de les obres de l’Illa Robadors i altres que s’estan realitzant al nostre entorn com les de la recollida pneumàtica, o les obres de canalització i pavimentació dels carrers laterals.
El motiu que ens ha portat a fer aquesta demanda és la defensa dels nostres drets com a ciutadans i d’uns mínims raonables de qualitat de vida. És ben conegut que el soroll provoca malalties físiques i psicològiques i que la contaminació acústica perjudica notablement la salut de qui la pateix. A la Rambla del Raval fa temps que resistim un grau de soroll molt per sobre de l’acceptable. Sabem que la situació dels veïns d’altres zones de Ciutat Vella és la mateixa i comptem amb la seva solidaritat com ells compten amb la nostra. Al llarg dels últims anys hem passat sovint la nit en blanc i a hores d’ara ningú pot ignorar-ne la causa: la concentració nocturna de persones amb comportaments incívics, els instruments musicals que sonen durant tota la matinada, els esports que es practiquen a qualsevol hora de la nit, els vetlladors que incompleixen l’horari de tancament i compten amb més taules de les permeses, la programació o autorització d’activitats sorolloses per part del Districte, etc. Ara, també les obres, o més ben dit, sobretot les obres.
El descans no és un caprici, ni tan sols una aspiració o un interès; el descans és una necessitat, la salut és un dret.
Creiem que l’Ajuntament és el màxim responsable que aquest dret no s’estigui respectant, quan té l’obligació de garantir-lo. De la seva gestió depèn que les ordenances es respectin i que els cossos de seguretat tinguin efectius suficients com per vetllar pel seu compliment.
Estem convençuts que el nostre dret a no patir contaminació acústica és totalment compatible amb el de qualsevol persona o entitat del barri a desenvolupar les seves activitats.
Som conscients que algunes fonts de soroll no poden eliminar-se immediatament, no és possible aturar les obres, ni canviar el model d’oci nocturn que impera al nostre carrer d’un dia per l’endemà (tot i que ja seria hora d’aconseguir-ho); però si que creiem exigible que l’Ajuntament eviti afegir contaminació acústica addicional amb la programació d’actes que depenen directament de la seva decisió.
S’està valorant una proposta de calendari d’activitats per l‘any 2007 sense haver obtingut una resposta favorable a la nostra petició inicial i sense haver tancat encara cap acord.
A l’espera en aquests moments de saber si l’Ajuntament acceptarà les modificacions del seu calendari que proposem, apel·lem a la sensibilitat dels responsables polítics del Districte perquè facin una aposta ferma pels drets dels ciutadans que vivim a la Rambla del Raval i patim des de fa anys una situació difícil de suportar a causa de la contaminació acústica. PROU SOROLL!

CONTACTES AMB EL DISTRICTE PREVIS AL CONSELL DE DEMA

2006-11-29T23:15:00.000+01:00

A la reunió d'avui amb el Districte ens han deixat clar que no estan disposats a atendre la nostra petició de suspendre la programació de concerts i activitats sorolloses a la Rambla del Raval fins la finalització de les obres que s'estan duent a terme a la zona. Els nostres interlocutors ens va remetre ahir una proposta de calendari d'activitats per l'any 2007 que avui hem discutit en la nostra trobada. Una vegada valorat aquest calendari, que pels representants de la Plataforma contenia encara un nombre excessiu d'activitats amb megafonia o generadores de soroll, ha quedat en mans del Districte acceptar la nostra contraproposta, que pretén eliminar-ne algunes, reduïr els dies amb concerts programats i modificar les activitats de gran format per tal de fer-les més suportables pels veïns.

L'ordre del dia del Consell del Districte que es reuneix demà a les 19 h inclou un punt on es pregunta al Regidor sobre la petició del veïns de la Rambla del Raval. La Plataforma farà sentir la seva veu i expressarà en públic la seva opinió, ja coneguda; veurem com es manifesta l'Ajuntament.

NO ESTEM SOLS

2006-11-27T22:04:00.000+01:00

Ciutat Vella és un clam contra aquest model de centre-ciutat que se'ns està imposant. Cada plaça, cada carrer es revel·la submergit en la seva impotència davant la incomprensió i la ignorància municipal. Som petites mosquetes que fem que els regidors es gratin de tant en tant, cadascú quan pot, sense fer gaire nosa. El ciutadà ha deixat de ser l'eix fonamental al voltant del qual giren les polítiques municipals: aquesta és la resposta clara a l'augment imparable de l'abstenció.

Adjunto una carta a la síndica de Barcelona d'una veïna de la Pl. George Orwell:

A la atención de la Sra. Síndica de Barcelona

Hace más de 15 años que vivo en esta calle y desde hace 7 no tengo derecho a:
descanso nocturno (toda la noche hay un ruido infame ocasionado por diferentes usos desconsiderados de la plaza George Orwell por parte de los usuarios así como por parte de la gente que tiene en ella sus negocios de venta de bebidas alcoholicas y restauración. Me veo obligada a diario a usar tapones, cerrar los balcones (también en verano) para conseguir dormir poco y mal a causa del ruido.

a elegir en mi propia casa qué quiero escuchar o ver (radio o TV) ya que los usuarios de la plaza eligen por mí cualquier programación ya sea diurna o nocturna para poder ver y oir mis elecciones debo cerrar las ventanas y ni aún así consigo aislarme del tremendo ruido.

a una vida digna y respetable ya que al salir de casa con mi hijo cada mañana al cole y al trabajo nos encontramos con las más inverosímiles criaturas humanas que han pasado la noche en la plaza y yacen como colillas en el pavimento maloliente. Entramos y salimos del portal de la casa haciéndonos paso entre la gente que sin otro quehacer en sus vidas se amontona en este sórdido no-lugar como si de patos acabados de desplumar y lanzados a una esquina se tratara

a tener elección, la plaza y todo el submundo que ella genera elige en casi todos los ámbitos de mi vida incluso en los privados por mí.

a vivir decentemente pues a diario tengo que presenciar peleas y escenas del peor gusto y de una falta de civismo que más recuerdan al foso de los mandriles que a una plaza en la ciudad más deseada de Europa.

El espectáculo de degradación humana es tan extremo que recuerda a un circo romano pero en lugar de gradas tenemos balcones y veladores para poder ser espectadores de primera fila en este enorme "corral de desgracias" al aire libre
Todo lo que en esta plaza se tragina es consentido por la municipalidad sin que en todos los años que llevamos quejándonos individualmente (he hecho muchísimos escritos por este motivo) o en grupo (con la Associació Contra la contaminació Acústica hayamos podido realmente modificar en alguna forma esta situación que reproduce el esperpento más sórdido.

Tengo sin embargo la obligación de
pagar extra cada vez que durante la noche y desesperada he de llamar al 092 para que vengan a hacer acto de presencia,

de permanecer despierta hasta que ellos lleguen y a que me despierten llamándome a mi casa por teléfono cuando ellos se personifiquen en la plaza el tiempo que hayan necesitado para desplazarse hasta aquí.

a tener que soportar durante toda la noche un servicio de recogida de basuras que me permite fragmentar el poco sueño en cómodos espacios de 2 o tres horas a lo sumo entre recogida y recogida, primero para la basura casera, luego para la de los bares que cierran a las 03:00h luego para la de los que lo hacen a las 05:00h. Finalizando el broche el fregado de la plaza con o sin camión cisterna y la recogida todavía de noche y sobretodo antes de las 08:00 a fin de que no se tenga que entorpecer el enorme tráfico rodado que hay en los alrededores claro.

Todo ello contribuye a que cuando finalmente el turista ponga después de su cómodo desayuno los pies en la plaza todo esté acabado de fregar y "limpio como una patena" como si por ahí no hubieran nunca pasado los muchos y muchas energúmenos y energúmenas que con sus crisis existenciales y su desorientación y falta de civismo nos hubieran mantenido despiertos toda o casi toda la noche.

Cada vez que he llamado o escrito la respuesta ha sido la misma:
qué quiere que hagamos señora? Esta gente está en su derecho de "ocupar" este espacio público! No les podemos obligar a irse, qué quiere que los matemos si no se quieren ir? No tenemos recurso (efectivos de la guardia urbana. Los políticos de turno no tienen claro el tema, vote por favor a otros en las próximas elecciones, estamos atados de pies y manos...
NO hay ni una noche llueva truene o caigan rayos que en la plaza no haya tal ruido y cantidad de gente que haga viable el poderse ir a la cama a una hora razonable y optar a un descanso nocturno al cual se dice tenemos derecho.
Desde el Ayuntamiento la respuesta es del estilo, hace tiempo que estamos trabajando sobre el tema pero es complicado, disculpe las molestias.

Los amigos que me visitan y pasan una noche en casa no dan crédito a lo que aquí ven y me preguntan que cómo lo aguanto y sobretodo que qué hace la policiía ya que es absolutamente inviable en su país y des de luego no entienden eso de que una gente que se comporte violentamente, indecentemente, incívicamente, y ruidosamente en el espacio público tenga derecho a impedir el descanso nocturno de los demás ni aunque uno de los motivos de tanta laxitud sea permitir que unos cuantos hagan su negocio vendiendo hasta horas incompatibles con el respeto a los vecinos y a sus derechos.

Ésta es la situación a grandes rasgos pues la rabia por no poder irme a la cama y el sueño no me dejan coordinar bien las ideas en este escrito espontáneo que sin embargo voy a enviar ya que llevo mucho tiempo intentando hacer como que no sucede nada después de que durante años viera que cualquiera de nuestros intentos por mejorar esta situación eran desestimados, desoidos y que nuesro problema no interesaba a nadie especialmetne no a aquellos que viven de vender en la plaza y especialmente no a aquellos que la usan a expensas de nuestra salud y de nuestro bienestar.

Haga algo por favor señora síndica quizá entonces podamos recuperar algo de la confianza que en el camino hemos perdido respecto a la capacidad de proteger al ciudadano que tienen nuestras instituciones.

Atentamente
Esther

REUNIO AMB EL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA

2006-11-16T21:28:00.000+01:00

El dilluns dia 13 ens vam reunir amb els representants del Districte de Ciutat Vella. Els vam manifestar el què hem estat dient i reivindicant des de fa ja molt temps en relació a la sobreutilització acústica que estem patint a la Rambla del Raval. És força incomprensible que el Districte no entengui que 1+1=2 +1=3 +1=4 i així successivament: no ens queixem d'una activitat sinó de la programació constant d'activitats amb música. En definitiva, "el Districte" són persones, tant difícil és per aquestes persones posar-se a la nostra pell? Poden imaginar-se a casa seva dissabte rera dissabte i diumenge rera diumenge patint concerts, botellón, terrasses, motos, obres, baralles nocturnes, etc.?

La postura del Districte, tot i la voluntat de negociar el número d'activitats a programar, continua sent mantenir activitats amb música durant tot el període d'obres. En un mes ens tornarem a veure, esperem que durant els caps de setmana que han pogut passar a casa seva tranquilament hagin pogut reflexionar.

UN CAP DE SETMANA MÉS DE PROGRAMACIONS MUSICALS

2006-11-16T20:03:00.000+01:00

Es van complir les previsions i l'horari estrictament, en total: unes 15 hores de música entre els dos dies. Cal afegir proves de so, bandes itinerants i concentracions de gent a les estrictes 15 hores de concert. Vam poder gaudir d'un cap de setmana més de les activitats programades a la Rambla del Raval autoritzades pel Districte. No faré més comentaris, adjunto fotos i un enllaç per a que veieu un resum sonor de 6 minuts.

Gran afluència de públic al ball de la Paloma de diumenge al migdia. Per això calia tant soroll?

NOTES DE PREMSA

2006-11-09T22:06:00.000+01:00

Si encara no heu vist els articles que han aparegut a la premsa en relació als temes que plantegem, punxeu als enllaços que hi ha a la dreta de la pàgina.

Ens reiterem: Degut a la sobreutilització acústica de l'espai públic i els problemes que se'n deriven pel veïnat, exigim la no programació de cap activitat amb megafonia o concert a la Rambla del Raval fins a la finalització de les obres que s'estan executant a l'entorn.

DESESPERACIÓ...

2006-11-06T15:42:00.000+01:00

Aquest és un missatge desesperat dels veïns de la Rambla del Raval!

Tot i les reunions amb l'Ajuntament on demanem que es respecti el descans dels veïns de la Rambla del Raval, aquesta és la situació els dos últim mesos:

- del 22/09 al 25/09 Festes de la Mercè (cada dia concerts fins a les 03:00 de la matinada)
Hem demanat a l'Ajuntament si es podia recuperar l'escenari petit (concerts acabant abans de les 12:00 i equips sense tanta potència).
Resposta Ajuntament: No depen del districte i ja ho han demanat.
Plataforma: El Regidor de ciutat vella i el de cultura (qui decideix actes de la Mercè) és en Carles Martí. Tot i ser la mateixa persona no poden resoldre aquest tema?

- 21/10/06 Concert de Presentació d'un partit Polític
Els equips de so van començar a funcionar a les 14:00h i fins a les 22:00h.
Segons el partit polític, ningú els va informar de la problemàtica de les molèsties dels veïns, si ho haguessin sabut ho haurien organitzat en algun altre indret.
Vam tornar a demanar a l'Ajuntament que pari de donar permisos per concerts.

- l'11 i 12 de novembre Festival cultural de la Rambla del Raval
L'any passat després d'aquest Festival vam parlar amb l'Ajuntament demanant que els concerts i activitats musicals no es facin sempre a la Rambla del Raval. També vam escriure dos mails a la Fundació Tot Raval (organitzadora) per fer-los saber que les activitats que realitzen a la Rambla amb música tot el dia no permeten el descans dels veïns i els vam demanar que en les properes edicions ho tinguessin en compte.
La sorpresa ha estat veure el programa d'aquest any, a continuació us el detallem:
- Dissabte 11/11/06
De 18:00 a 22:00 4 hores de concert!!! amb les corresponents proves de so!!!!!
- Diumenge 12/11/06
De 10:30 a 12:00 Cercavila La cercavila i les bandes corals del Raval finalitzaran el seu recorregut a la Rambla del Raval amb una actuació conjunta.
De 12:00 a 14:00 Ball amb orquesta
A les 17:00 Bolívia a través dels seus balls
De 18:30 a 22:00 Aka Raval Festival 2006 Amb les corresponents proves de so!!!!!

A la Rambla del Raval apart de totes aquestes activitats tenim obres de dilluns a divendres de 07:30 a 20:00 hores i el dissabte fins a les 14:00 hores:
Rambla del Raval: en obres per instal·lació de recollida pneumàtica
Sant Rafael/Sant Josep Oriol: en obres urbanització Illa Robadors
Sant Bartomeu/Sant Martí: en obres per pavimentació

També tenim el botellon nocturn cada dia de la setmana des de l'abril fins que comença el fred (i últimament el fred barceloní ja no atura ni fa por a gaire gent).

I, a més, tots els concerts que permet l'ajuntament.

No podem més!!! tenim criatures de menys de 6 mesos que no poden dormir durant el dia, els més grans tampoc no tenim dret al descans i com que parlant sembla que no ens entenem, els veïns de la Plataforma us convidem a venir als nostres balcons per què polítics, funcionaris que donen els permisos, premsa, organitzadors de Festivals i entitats que hi donen suport siguin conscients de la tortura a la que estem sotmesos diariament i els caps de setmana , potser una imatge valdrà més que mil paraules i reunions al districte que no serveixen mai de res!
Des del nostre balcó podreu veure totes les obres que s'estan realitzant al mateix moment a la Rambla del Raval, a tota l'illa entre Robadors, Sant Pau i la Rambla del Raval i les obres del Carrer Sant Rafael.
El cap de setmana podreu disfrutar dels concerts que no ens permeten fer res a casa nostra i que per això estem obligats a abandonar les nostres llars per poder descansar.

DEMANEM DESESPERADAMENT QUE L'AJUNTAMENT CANVIÏ EL LLOC DELS CONCERTS DE DISSABTE I DIUMENGE I QUE NO PERMETI NI UN CONCERT MÉS FINS QUE ACABIN LES OBRES DE L'ILLA ROBADORS.

MIGDIADA

2006-10-24T23:09:00.000+02:00

Avui al migdia la intensitat acústica ha estat màxima.
Jutgeu vosaltres mateixos:

SOROLL MATINAL

2006-10-07T09:58:00.000+02:00

Són les 9:43 h de dissabte 7 d'octubre de 2006, 4 o 5 operaris es dediquen a repicar amb el mall, des de les 8:00 h, l'estrutura metàl·lica dels encofrats de l'obra de l'illa robadors. Aproximadament uns 300 veÏns del voltant intentem sobreviure a la situació, alguns intentant dormir, altres ja aixecats. El més curiós de tot és que entre ells hi ha un espontani: pantalons curts, xancles, sense guants ni casc i mall em mà, pica que picaràs contra l'estructura: és un noctàmbul que aprofita l'obra com un 'afterhours'?

NO ENS QUEDAREM

2006-09-19T21:55:00.000+02:00

Aquest cap de setmana és la Mercè, la festa major, la gran coartada que tot ho justifica.

En dos dies s'acaba l'estiu, ja ha passat, d'aquí unes setmanes podrem començar a tancar els balcons i disminuir el volum (almenys una mica). És veritat que aquest estiu, no sé si per casualitat, per què el març vinent són les eleccions municipals o per què realment el Districte s'ha començat a posar les piles, el soroll nocturn produït per bongos, guitarres i altres elements perturbadors ha estat força controlat.

Tot i això, hem gaudit d'una altra banda sonora: LES OBRES DE L'ILLA ROBADORS. Els músics comencen abans de les vuit del matí, cada dia, DISSABTES INCLOSOS, i no paren fins les set o les vuit del vespre. Si no és la radial és el camió del formigó, si no la grua, o els paletes, es combinen a la perfecció per a que no pari la sonata, sempre hi ha algú tocant. Tenen una especialitat, es produeix principalment els dissabtes a primera hora. Abans de les vuit comencen a picar el paviment i continuen fins les nou quan els nervis, la indignació i les ganes de baixar i començar a tirar màquines pels aires estan al màxim. Llavors paren (l'entrepà, suposo), en mitja hora ja hi tornen i fins que s'acaba el dia: és la seva peça magistral.

Com deiem, és la Mercè, i la Rambla del Raval continua acollint concerts que s'haurien de fer al Palau Sant Jordi. Convocatòries multitudinàries que no compleixen cap mesura de seguretat ni higiene (que es el propi Districte qui ha de garantir que això es compleixi). M'agradaria veure el Pla d'evacuació de la Rambla del Raval amb 10.000 persones en cas d'algun tipus d'alarma (per posar un exemple). I ens preguntem, perquèn no es poden programar actuacions de petit format, adequats a l'espai? Això no seria també la Mercè? No seria també atractiu? No fomentaria que un determinat perfil de gent que no va mai al Raval pensés en passar-hi i coneixe'l? No estarien més contents els veÏns? Quin és el problema, doncs?

No, tornarem a patir els pixats, la brutícia i tot allò que aquest tipus de concerts genera. No es quedarem per veure-ho, ja ho olorarem i veurem les conseqüències el dilluns al vespre.

FALSES PROMESES

2006-06-17T18:26:00.000+02:00

El 24 de maig alguns membres de la Plataforma Rambla del raval ens vam reunir a la seu del districte amb el nostre interlocutor habitual i els inspectors de nit i de dia de la guàrdia urbana, amb la intenció de parlar sobre la manera d'afrontar la temporada d'estiu al nostre carrer, que com ja haureu pogut comprovar, ha començat amb intensitat elevada. Ja fa setmanes que patim la banda sonora de les nits ravaleres, amb els seus bongos, les seves guitarres, els seus crits i els seus cants. Com és habitual, la guàrdia urbana no apareix quan se li truca.
A la reunió del dia 24 al districte ens van assegurar que a partir del primer de juny una unitat estàtica de la urbana estaria situada tant de dia com de nit a la Rambla del Raval, per tal d'evitar aquests disturbis. Tal unitat no va aparèixer.
En converses posteriors amb el districte se'ns va assegurar que seria el 16 de juny el dia d'inici d'aquesta nova mesura. Avui és 17. dissabte. Aquesta passada nit ha estat amenitzada, com sempre, amb l'actuació dels percussionistes residents d'aquest enorme local nocturn a cel obert. I la guàrdia urbana, ni està, ni a hores d'ara se l'espera.
Crec que els veïns hauríem de començar a pensar en una manera de passar a l'acció.

ORDENANÇA, BOTELLON I NOVA TEMPORADA

2006-05-10T15:07:00.000+02:00

La nova norma administrativa aprovada per l’Ajuntament de Barcelona, segons diuen, per donar resposta a certes problemàtiques relacionades amb a l’ús de l’espai públic, és a dir, la controvertida i mediàtica “Nova Ordenança”, de moment no ha anat més enllà de la polèmica. S’ha quedat encallada entre la visceral i ferotge oposició dels “Contra Tot” i la moderada esperança dels “A Veure si Millora Alguna Cosa”.

Els veïns de la Rambla del Raval, en general, acceptàrem amb lleu satisfacció la promesa d’un augment en la nostra malmesa qualitat de vida, i alhora ens miràvem amb desconcert punts que ens semblaven poc clars, com els que fan referència a l’oferta i demanda de serveis sexuals, o les conductes que adopten formes de mendicitat.
En aquestes línies, ens centrarem en els aspectes que més ens preocupen: el tema de la contaminació acústica, el de les necessitats fisiològiques i el del consum de begudes alcoholiques. És així per una qüestió de sostenibilitat personal (no podem exigir als nostres organimes una excessiva despesa energètica), i de divisió del treball (altre col·lectius s’encarreguen ja de criticar altres aspectes de l’Ordenança o exigir-ne el compliment)

No cal assenyalar que la normativa ha suscitat més rebuig que adhesió. Això és obvi per tothom, i suposem que a l’Ajuntament hi deu haver algú dedicat al llarg de tota la seva jornada laboral a desentrellar el perquè de tanta incomprensió.

A nosaltres ens sembla molt bé que defecar, orinar o escopir a l’espai públic sigui ara considerat una infracció, lleu o greu en funció de l’afluència o importància de l’indret, (nosaltres d’edificis importants no en tenim...però d’afluència de públic estem molt ben servits, gràcies). També, és clar, que es prohibeixi la venda il·legal (en aquest cas, d’alcohol), i el consum de begudes alcohòliques al carrer, perquè aquesta actitud ens ha perjudicat enormement des de fa alguns anys (no que la gent begui, òbviament, sino el que habitualment fa mentre beu i després de beure).
Per suposat, el tema estrella és el de la contaminació acústica...L’ús d’aparells sonors, com ara ràdios i televisors (i instruments musicals de tota mena, i la pròpia veu humana...no?) ha de ser compatible amb el descans de la resta de persones. Oh! Finalment algú ha escoltat els nostres gemecs de torturats! Potser un dia, una nit, tancarem els ulls i podrem, per fi, dormir!

Però han passat mesos, i els “Contra Tot” segueixen enfurismats mentre els “A Veure si Millora Alguna Cosa” ja hem vist que no, que no millora res. Al contrari. La primavera generosa ens ha portat amb energies recarregades i novetats de temporada el “botellón”, no el “macro”, sino el de cada dia, (i no us hi encaparreu, de moment no existeix la paraula en català...ningú assumirà com a pròpi cap terme semblant a ampollada, botelló o embotellada). Ara s’inclou també la música de petits però eficaços aparells portàtils, i la moderníssima “Disco-Car” (el terme és nostre) que no decebrà als més ambiciosos noctàmbuls. Cotxes mal aparcats (bé! dues infraccions en una!), amb les portes obertes i l’equipament musical a tot volum (els fan realment potents avi en dia!). I, ei, tius, a ballar!

No serà, ens preguntem amb angoixa, que vam entendre malament el que volia dir l’Ajuntament? Perquè...ells afirmen textualment que “...les conductes en l’espai públic que puguin generar problemes de convivència ciutadana poden ser sancionades administrativament pels agents de l’autoritat...” Poden. Aquest verb ens preocupa. Serà que l’Ordenança només aspirava a aquesta potència? Poden ser sancionades, però ningú ho fa. Ho haurien de fer els agents de l’autoritat, però a la Rambla del Raval, aquests s’evaporen en el precís instant en què cau el sol, i no tornen a materialitzar-se fins l’endemà entrat el matí, quan els carrers han estat regats i les empremtes de la farra nocturna eliminades.
Diu l’Ajuntament que l’Ordenança és un instrument per fer de les places i els carrers un espai de trobada i convivència. Aquí, això de la trobada ha estat un èxit, però de convivència res de res.

Senyors de l’Ajuntament, si no pensàveu fer complir aquesta Ordenança, o no disposeu de resursos (en forma d’aplicats i eficaços agents de l’autoritat) per dur a terme el que proclama, perquè posàveu la mel a alguns llavis i la ràbia a alguns estómacs? Greu error estratègic, pensem els veïns de la Rambla del Raval. Ara heu de suportar les crítiques, en alguns aspectes ben argumentades, dels contraris a la nova normativa, i la justificada decepció dels que es miraven amb bons ulls alguns dels seus punts. Però el pitjor, imagino, és digerir que l’Ordenança s’incompleixi sistemàticament davant dels vostres nassos.

Tornant a allò de la sostenibilitat personal i la divisió del treball, l’únic que demanem des de la Plataforma de la Rambla del Raval, és una presència policial raonable a la nit que faci complir la normativa pel que fa als tres punts que més ens afecten. Per una raó molt senzilla i alhora molt contundent: volem dormir.

Comunicacio a l'Ajuntament sobre els fets del 17 de març

2006-04-03T22:52:00.000+02:00

Des de la Plataforma de Veïns de la Rambla del Raval volem fer arribar a l’Ajuntament la nostra percepció dels aconteixements que van tenir lloc la nit del 17 de març.
Els últims dies tant l’oposició al Govern Municipal, com diferents associacions de veïns, com la majoria dels mitjans de comunicació s’han expressat, en general amb una visió negativa, sobre les conseqüències del frustrat “macrobotellón”. Nosaltres comprenem els motius d’aquestes crítiques, i ens solidaritzem especialment amb els veïns i comerciants que han vist malmesos els seus habitatges i llocs de treball. Tammateix, però, voldríem expressar que des del nostre particular punt de vista, l’Ajuntament va complir allò que ens havia promès: havíem sol·licitat, mitjançant converses telèfoniques i recollida de firmes, que s’impedís la realització del “macrobotellón” convocat a la Rambla del Raval, i així es va fer. Per això, tot i que lamentem sincerament els succesos posteriors, no podem manifestar-nos descontents de l’actuació de l’Ajuntament i els cossos de seguretat.
La nostra opinió, com a ciutadans, és que el vandalisme que es va desenvolupar era relativament fàcil de preveure però molt difícil d’evitar, si més no, sense posar en pràctica una repressió la duresa de la qual, si s’hagués produït, probablement ara estaríem criticant. Volem recordar també que els disturbis els va ocasionar un grup de participants en la convocatòria, i no podem culpar-ne a ningú més.
Ens agradaria no tenir cap dubte que l’actuació policial va ser rigorosa i de qualitat, que ningú aliè als actes de violència urbana va ser detingut o agredit, que cap esvalotador va quedar impune per negligència de les forces de l’ordre, i que tots els detinguts han estat tractats amb absoluta correcció. Malhauradament hem sentit testimonis que apunten en una altra direcció.
Ara que l’hivern s’acaba, la preocupació dels veïns de la Rambla del Raval augmenta. Sabem que comença una època de nits animades i “botellón” diari. Més que les convocatòries esporàdiques ens preocupa el nostre descans diari. Entenem que l’Ajuntament no pot posar a la nostra disposició un dispositiu policial com el del dia 17 de març continuadament, però sí que esperem que a partir d’ara destini de forma habitual els efectius suficients per mantenir en ordre el nostre carrer durant la nit.

Plataforma de Veïns de la Rambla del Raval.
29 de març de 2006
Barcelona.

Resposta oberta a Ricard Pifarre

2006-03-21T23:07:00.000+01:00

Alguns haureu pogut veure al Metro l'escrit que adjuntem al final. Aquí va la nostra resposta oberta:

Hola, Ricard. Em dic Lola Izquierdo i formo part d'aquest conjunt de gent que, segons tu, t'ha fet fora del barri, a tu i a tot els "autèntics" veïns. No sé quan temps fa que vius a fora, però pels comentaris que fas, em sembla que desconeixes la realitat actual del Raval. T'explicaré quina és la meva visió...la meva, i la de tota aquesta gent "guapa" que ens fet els amos del millor barri de la ciutat.

Jo sóc guapeta, però de cara. I fashion...que vols que et digui...porto un parell de piercings però no vaig al Sonar. Tinc trenta-tres anys; em vaig comprar el pis on visc, a la Rambla del Raval, fa quatre anys, amb la meva parella, perquè era un dels pocs llocs on encara tenia accés a fer-ho dintre de la ciutat, i perquè la hipoteca que em tocava pagar era igual o menor que el lloguer que estava pagant en aquells moments. També ho vaig fer perquè era asídua del barri, i hi vaig venir amb il·lusió i amb ganes, pensat que veuria créixer i desenvolupar-se una zona que sempre m'havia agradat. Les coses no han anat així.

En aquesta casa ens aixequem a les set del matí cada dia per anar a treballar, paguem l'hipoteca, fem algun viatge cada any, anem al cine i a fer alguna cervesa. Tinc un cotxe que té dinou anys. Poca cosa més.
A la finca on visc hi ha onze pisos. Sis estan ocupats per gent més o menys de la meva edat i amb un estil de vida i un nivell económic similar. N'hi ha tres on viuen els antics llogaters, els "autèntics de tota la vida", i dos que són propietat d'un paquistanés que els va llogant a equatorians, marroquins i banglas. Durant algunes temporades han estat pisos pastera.

Al barri hi ha oficialment un 50% d'immigració, això vol dir que en realitat és bastant més. Darrerament s'han obert alguns locals que potser encaixen en el que tu anomenes "fashion", però la gran majoria són locutoris, donners, showarmas i perruqueries, carnisseries i supermercats àrabs. Jo t'he fet fora del barri?

He recorregut totes i cada una de les finques de la Rambla del Raval, (per una recollida de firmes, dintre d'aquestes accions veïnals que tu critiques), i et puc assegurar que de gent "guapa" n'hi viu ben poca. La degradació que s'hi veu és desoladora. Parlant amb tots aquests veïns, els que són dels "autèntics", del que més es queixen és del fort augment de la immigració, que veuen com una amenaça perquè suposa una competència directa per ells, i en alguns casos cert greuje comparatiu quant a ajudes i facilitats, tant per part de les institucions municipals i autonòmiques com de les entitats privades i ongs.
D'altra banda, és cert que la proliferació de locals moderns, mercats alternatius, concerts, etc. no aporta absolutament res interessant pels "autèntics". I pel "falsos", és a dir, per aquests, com jo, als que el teu e-mail critica, t'asseguro que tampoc.

L'especulació immobiliària en aquest i altres barris és un greu problema que hem d'exigir que l'ajuntament eviti i solucioni, i als "falsos" també ens indigna. Però jo no em sento culpable per poder pagar l'hipoteca del pis on visc. Sóc professora de secundària, els meus pares mestra i empleat d'un banc. He tingut més oportunitats que molts dels meus alumnes (treballo al Raval, també) però tampoc m'han regalat res, i els diners que tinc provenen només del sou que guanyo treballant cada dia. Vaig fer la carrera treballant. Si em mantiguessin els pares, només estudiés, i no hagués de matinar, potser també estaria de botellón qualsevol dia de la setmana.

A l'interior de la meva escala m'he trobat amb certa freqüència drogadictes que s'acaben de punxar, xeringues al terrat, prostitutes treballant, pixades, compreses, borratxos estesos...Aquest és el millor barri de la ciutat i la gent guapa ens l'hem apropiat.

És molt curiós que et molesti que els nouvinguts organitzem plataformes i accions veïnals, i que ho afirmis amb ironia. No en tenim dret perquè no hem viscut aquí tota la vida? a partir de quants anys de residència creus que tindrem dret a fer-ho? o no en tindrem mai, perquè els nostres pares no hi vivien? en aquest cas, jo ho tinc bé. Els meus sogres són els dos del raval de sempre. Després van anar a viure a Tarragona. Em concedeixes, doncs, el dret a reivindicar el que jo cregui oportú? O aquest dret només el tenen alguns...els que pensen com tu? Suposo que per poder reivindicar coses actualment amb la simpatia de la gent més "autèntica" has de tenir carnet antiglobalització, okupa, antisitema o si més no alternatiu. També conec molt bé aquest moviments des de dins. Em legitima això una miqueta més?

Als vuitanta jo estava fent BUP a Cambrils, Tarragona. No sóc responsable de res del que hagi passat aquí abans del 2002.

Una altra pregunta...t'atreviries a qüestionar la legitimitat d'una plataforma o un moviment veïnal constituït per immigrants marroquins, pakistanesos o equatorians simplement perquè són nouvinguts? o ells tenen innata una puresa i una legitimitat qe jo no tinc perquè no formo part de cap col·lectiu desafavorit?

No reivindiquem el barri com a nostre, però vivim aquí, molts tindrem fills aquí, contribuirem, t'agradi o no, al seu desenvolupament. En la meva opinió, això em dóna dret a organitzar-me, associar-me i lluitar pel que vulgui. O tu no creus que tothom és ciutadà del lloc que habita, encara que acabi d'arribar?

L'únic que demanem és poder dormir tranquils a casa nostra, i gaudir d'un silenci raonable durant les nits. També voldríem que hi hagués un comerç variat, un millor servei de neteja, més seguretat, menys diferències socials, més convivència, menys especulació...Però el principal problema que patim és el del soroll...botellón, bongos, guitarres, cants i crits, al llag de tota la nit, cada cap de setmana i cada dia quan fa bon temps. Alguns de nosaltres hem patit depressions i problemes psicològis a causa de la falta de son. Si no ho has viscut, és molt fàcil opinar que el carrer és de tothom (també meu, no?, i jo la meva part la vull tranquil·la i neta), i que el dret a divertir-se ha de ser inqüestionable. Jo penso que és enormement insolidari i egoista passar-se la nit tocant el bongo sota la finestra d'algú que l'endemà s'ha de llevar d'hora, o que té un bebé a casa, o un avi, o que està malalt, o que, simplement, té dret a descansar.

Si vas passar pel botellón de divendres, espero que no prenguessis mal i que ningú t'agredís. Si vas ser un dels que tiraven còctels molotov, incendiaven contenidors (sota el meu balcó justament) trencaves vidrieres i saquejaves comerços, sincerament, millor que no em contestis perquè no crec que pogués entendre'm amb tu.

Si algun dia ens vols conèixer i veure com som de guapos, cap problema!

Lola Izquierdo

_________________________________________________________________
De: "Ricard Pifarre"
Fecha: 13 de marzo de 2006 14:41:45 GMT+01:00
Para: plataformarambladelraval@yahoo.es
Cc: cartes.cat@metrospain.com
Asunto: Macrobotellon

Una oportunitat com aquesta volia jo!!!

Soc fill del Raval i durant aquests ultims anys a els autentics veins del
Barri, el moviment especulatiu i salvatge que han promogut desde
l´ajuntament ens ha fotut a fora del Barri!!

Jo sempre ho he dit (fa 15 o 20anys) que aquest barri seria per la
gent guapa i fashion de la ciutat i aixi ha estat!! ens han fotut al carrer
sense cap oportunitat ni mirament (i encara es segueix fent!!!!!!!! ja se
sap no pots deixar en mans de gent humild i traballadora el millor barri
de la ciutat), els preus que han instaurat al barri nomes els han pogut
pagar gent nouvinguda amb un alt poder adquissitiu que es dedica a
crear plataformes, i associacions civiques de veins al Raval!!!

Jo no se si la persona que llegira aquest mail sera fill del Raval, pero si
ho es, entendra perfectament el que estic intentar dir.

Ara be la meva pregunta... on eren totes aquestes plataformes i gent
tant implicada en el bon funcionament veinal durant els anys 80?? Vau
deixar morir un barri en mans de la prostitucio, la drogadiccio, i la
immigracio salvatge!! i ara que,? ara us reibindiqueu el barri com a
vostre?? Donc mira jo ja no visc al barri (pero em sento del barri) i tinc
molt clar que el proxim dia 17 em passare haviam si hi ha botellon i
m´apuntare a la gresca!!!!

Au!! Salut i Peles per tots!!!!

Ricard Pifarre

Espectacle lamentable !

2006-03-18T19:54:00.000+01:00

Hem assistit a un espectacle lamentable de reivindicació etílica. Com diu el The Times, mentre els joves francesos es manifesten pel seu futur, els espanyols veuen, lamentable. No sabem quin contingut té la reivindicació d'ahir a la nit, els veïns només desitgem poder descansar i viure en certa normalitat al nostre barri.

Alguns estaran a favor, altres en contra de la nova ordenança de l'Ajuntament, però segur que tots volen poder dormir a les nits dels caps de setmana i de l'estiu.

UNIM ESFORÇOS ! COMUNIQUEU-VOS AMB NOSALTRES !

2006-03-15T00:07:00.000+01:00

Fa temps que els veïns de la Rambla del Raval intentem organitzar-nos. Simplement pretenem aconseguir pes específic suficient per a que se'ns tingui en compte en les decisions que pren l'Ajuntament i que ens afecten. No estem en contra de res, estem a favor del barri i de la gent que hi viu i hi treballa.

UNIM ESFORÇOS ! COMUNIQUEU-VOS AMB NOSALTRES !

plataformarambladelraval@yahoo.es

2006-03-12T00:53:00.000+01:00

Aquesta és la situació que es va viure en el concert del BAM organitzat per l'Ajuntament. Milers de persones pixant per totes les porteries de la Rambla i entorns. El "botellón" del 17 de març serà pitjor, sembla que la reivindicació ho exigeix. AJUNTAMENT, FEU ALGUNA COSA PER LA GENT QUE HI VIVIM !!