SERIE NO ESTEM SOLS: Carta a l'Alcalde des de St Pere Mes Baix
Dins la sèrie 'No estem sols', us pengem una carta dirigida a l'Alcalde
escrita per una veïna del carrer St Pere Més Baix.
-----------------------------------------
Barcelona, 16 de febrer de 2007
Difícil començar, ara em dirigeixo a vostè, però ja ho vaig fer amb el
senyor Clos, i el resultat va ser nul. Visc a St. Pere més Baix, li deu
sonar pel tema de la casa ocupa que tants mals de caps ens va donar als
veïns, fins que li van obrir el cap a un policia i aleshores van actuar les
forces de l'ordre i tema resolt, suposo que és més complexa però aquesta és
la visió que tenim els veïns després d’haver patit sense ser escoltats.
Li explico la meva nit passada, una de tantes. Al voltant de les 24h o
24:30h passa el camió de les escombraries, queda parat a sota del meu balcó
i recull tot el tros de carrer, més els carrers petits dels voltants, això
suposa mitja hora d'un soroll estrepitós en un carrer estret, ja ens posem a
l’una de la matinada. A les 5 de la matinada, uns joves traslladen un
frigorífic pel carrer fins una furgoneta, cridant i fent un gran soroll, cau
la nevera, es barallen, es donen empentes contra les persianes metàl·liques,
més soroll, truco a la policia, no ve ningú. A les 6 del matí apareix com
cada dia un camió que aparca davant de casa meva i talla el pas a altres
veïns que no poden sortir del seu portal per anar a treballar a les 7:00h.
Aquest camioner fa la seva càrrega i descàrrega a les 6:30 o les 7:00, quan
queda ben explícit en un senyal de l’Ajuntament que hi ha al començament del
carrer on diu: “Càrrega i descàrrega de 8 del matí a 20 hores”. És a dir que
tant és si hi ha un rètol de l'ajuntament o no, un pot fer el que vulgui,
estar ben clar, això ve passant fa més de 3 anys i no ha aparegut cap cotxe
patrulla a posar cap multa, per la meva part he trucat a la policia moltes
vegades, avui sobre les 7:10 he trucat davant la indignació que m'ha
provocat que estant al balcó, sense dormir des de les 5 del matí, ha passat
un cotxe patrulla per davant del camió, no ha parat, no ha dit res, i el
camioner a continuat fent la seva feina sense ser molestat. Vol dir això,
des de la visió d'una ciutadana al seu balcó que l'autoritat no existeix, o
existeix per a segons quines coses?.
Escolti’m perquè forma part de la seva feina, forma part de ser el
representant d’un partit que ha estat escollit democràticament i a vegades,
amb il·lusió per part dels votants. Tots aquests anys he estat votant un
ajuntament d’esquerres, amb la certesa que tots els ciutadans estaven
presents en la política del municipi, sé que deu ser complicat gestionar
una ciutat com Barcelona, però també em consta que com a qualsevol lloc a
gestionar hi ha coses que s’escapen de les mans, dels ulls també, perquè de
vegades les coses complexes i sense massa aparença política tenen tendència
a ser amagades, no veure, vol dir moltes vegades, negar la seva existència.
Però li puc assegurar que això existeix, que això és un dia a dia, és una
quotidianitat molt “simple” davant d’altres, però jo avui, com molts altres
dies, he dormit 4 hores i vaig a treballar, aquesta és la meva quotidianitat
i també això és política.
Quan no pots dormir pel soroll que provoca la teva ciutat, no saps si estàs
dintre o fora del Pla de Civisme que ha implantat el teu ajuntament, ¿per
què la contaminació acústica no és considerada per l’ajuntament, malgrat els
seus paràgrafs explícits en el Pla de Civisme? Vull parlar amb algú
responsable del tema a l’Ajuntament, però encara no ho he aconseguit de
moment, sempre son respostes amables a través d’internet, també he tingut
resposta per carta, i al telèfon sempre hi ha alguna persona amable, però
no saben de què estic parlant, perquè no és la seva funció òbviament, i jo
vull algú que m’expliqui quins son els criteris per a organitzar els horaris
de recollida d’escombraries, donat el cas peculiar de Ciutat Vella, que
implica carrers estrets que amb el soroll estrepitós del camió fan de caixa
de ressonància. Pel que fa a la guàrdia urbana, hi ha un tòpic com tants,
però començo a pensar que és més que un tòpic, una realitat, “mai venen quan
els truques”... ¿Què passa? ¿Per què no passen pel carrer? ¿Per què tenim
els veïns la sensació de desprotecció? Si hi ha unes lleis, unes normatives,
¿quin és l’impediment per a fer-les complir? No és creïble un Pla de Civisme
on és posa cert èmfasi en la contaminació acústica, si després no pots
confiar en que això es compleixi.
Certament, de matinada, quan els sorolls no et deixant dormir, comptes les
hores que resten per llevar-te, anar a treballar havent dormit un promig de
quatre o cinc hores, penses que realment estàs fora de la política de la
teva ciutat, en aquells moments d’angoixa, penso que formo part d’un Pla de
Cinisme per part de l’ajuntament.
Sol·licito poder parlar amb algú, directament, estar a prop, aquella
proximitat promesa per l’ajuntament. “L’Ajuntament t’escolta”. “El municipi
és cosa de tots”. “El teu ajuntament”. “L’Ajuntament més a prop”....... Això
és el que vull, tenir contacte, prou de correus electrònics, prou de
trucades, prou de parlar amb administratius, vull ser escoltada, mantenir un
diàleg, necessito que algú m’expliqui perquè no puc dormir a la meva ciutat,
perquè no formo part del Pla de Civisme. Vull que algú responsable em digui
que l’Ajuntament no pot fer front al seu Pla i que pot ser és millor que
surti de la ciutat perquè no hi ha res a fer.
Estaré esperant les seves solucions, sé que pot ser complicat, però tots
aquests inconvenients ja eren coneguts abans d’assumir el càrrec, formen
part de la política, no és la seva part més atractiva però, en forma part,
no és pot oblidar, ni obviar, que algú no pot dormir a Barcelona.
Salutacions d’una ciutadana de Barcelona.
Mª José Clement López
escrita per una veïna del carrer St Pere Més Baix.
-----------------------------------------
Barcelona, 16 de febrer de 2007
Difícil començar, ara em dirigeixo a vostè, però ja ho vaig fer amb el
senyor Clos, i el resultat va ser nul. Visc a St. Pere més Baix, li deu
sonar pel tema de la casa ocupa que tants mals de caps ens va donar als
veïns, fins que li van obrir el cap a un policia i aleshores van actuar les
forces de l'ordre i tema resolt, suposo que és més complexa però aquesta és
la visió que tenim els veïns després d’haver patit sense ser escoltats.
Li explico la meva nit passada, una de tantes. Al voltant de les 24h o
24:30h passa el camió de les escombraries, queda parat a sota del meu balcó
i recull tot el tros de carrer, més els carrers petits dels voltants, això
suposa mitja hora d'un soroll estrepitós en un carrer estret, ja ens posem a
l’una de la matinada. A les 5 de la matinada, uns joves traslladen un
frigorífic pel carrer fins una furgoneta, cridant i fent un gran soroll, cau
la nevera, es barallen, es donen empentes contra les persianes metàl·liques,
més soroll, truco a la policia, no ve ningú. A les 6 del matí apareix com
cada dia un camió que aparca davant de casa meva i talla el pas a altres
veïns que no poden sortir del seu portal per anar a treballar a les 7:00h.
Aquest camioner fa la seva càrrega i descàrrega a les 6:30 o les 7:00, quan
queda ben explícit en un senyal de l’Ajuntament que hi ha al començament del
carrer on diu: “Càrrega i descàrrega de 8 del matí a 20 hores”. És a dir que
tant és si hi ha un rètol de l'ajuntament o no, un pot fer el que vulgui,
estar ben clar, això ve passant fa més de 3 anys i no ha aparegut cap cotxe
patrulla a posar cap multa, per la meva part he trucat a la policia moltes
vegades, avui sobre les 7:10 he trucat davant la indignació que m'ha
provocat que estant al balcó, sense dormir des de les 5 del matí, ha passat
un cotxe patrulla per davant del camió, no ha parat, no ha dit res, i el
camioner a continuat fent la seva feina sense ser molestat. Vol dir això,
des de la visió d'una ciutadana al seu balcó que l'autoritat no existeix, o
existeix per a segons quines coses?.
Escolti’m perquè forma part de la seva feina, forma part de ser el
representant d’un partit que ha estat escollit democràticament i a vegades,
amb il·lusió per part dels votants. Tots aquests anys he estat votant un
ajuntament d’esquerres, amb la certesa que tots els ciutadans estaven
presents en la política del municipi, sé que deu ser complicat gestionar
una ciutat com Barcelona, però també em consta que com a qualsevol lloc a
gestionar hi ha coses que s’escapen de les mans, dels ulls també, perquè de
vegades les coses complexes i sense massa aparença política tenen tendència
a ser amagades, no veure, vol dir moltes vegades, negar la seva existència.
Però li puc assegurar que això existeix, que això és un dia a dia, és una
quotidianitat molt “simple” davant d’altres, però jo avui, com molts altres
dies, he dormit 4 hores i vaig a treballar, aquesta és la meva quotidianitat
i també això és política.
Quan no pots dormir pel soroll que provoca la teva ciutat, no saps si estàs
dintre o fora del Pla de Civisme que ha implantat el teu ajuntament, ¿per
què la contaminació acústica no és considerada per l’ajuntament, malgrat els
seus paràgrafs explícits en el Pla de Civisme? Vull parlar amb algú
responsable del tema a l’Ajuntament, però encara no ho he aconseguit de
moment, sempre son respostes amables a través d’internet, també he tingut
resposta per carta, i al telèfon sempre hi ha alguna persona amable, però
no saben de què estic parlant, perquè no és la seva funció òbviament, i jo
vull algú que m’expliqui quins son els criteris per a organitzar els horaris
de recollida d’escombraries, donat el cas peculiar de Ciutat Vella, que
implica carrers estrets que amb el soroll estrepitós del camió fan de caixa
de ressonància. Pel que fa a la guàrdia urbana, hi ha un tòpic com tants,
però començo a pensar que és més que un tòpic, una realitat, “mai venen quan
els truques”... ¿Què passa? ¿Per què no passen pel carrer? ¿Per què tenim
els veïns la sensació de desprotecció? Si hi ha unes lleis, unes normatives,
¿quin és l’impediment per a fer-les complir? No és creïble un Pla de Civisme
on és posa cert èmfasi en la contaminació acústica, si després no pots
confiar en que això es compleixi.
Certament, de matinada, quan els sorolls no et deixant dormir, comptes les
hores que resten per llevar-te, anar a treballar havent dormit un promig de
quatre o cinc hores, penses que realment estàs fora de la política de la
teva ciutat, en aquells moments d’angoixa, penso que formo part d’un Pla de
Cinisme per part de l’ajuntament.
Sol·licito poder parlar amb algú, directament, estar a prop, aquella
proximitat promesa per l’ajuntament. “L’Ajuntament t’escolta”. “El municipi
és cosa de tots”. “El teu ajuntament”. “L’Ajuntament més a prop”....... Això
és el que vull, tenir contacte, prou de correus electrònics, prou de
trucades, prou de parlar amb administratius, vull ser escoltada, mantenir un
diàleg, necessito que algú m’expliqui perquè no puc dormir a la meva ciutat,
perquè no formo part del Pla de Civisme. Vull que algú responsable em digui
que l’Ajuntament no pot fer front al seu Pla i que pot ser és millor que
surti de la ciutat perquè no hi ha res a fer.
Estaré esperant les seves solucions, sé que pot ser complicat, però tots
aquests inconvenients ja eren coneguts abans d’assumir el càrrec, formen
part de la política, no és la seva part més atractiva però, en forma part,
no és pot oblidar, ni obviar, que algú no pot dormir a Barcelona.
Salutacions d’una ciutadana de Barcelona.
Mª José Clement López
posted by SergiB at 21:55
3 Comments:
Hola!
Visc a La Rambla (la de Barcelona, no la del Raval), tot i que d'aquí a pocs dies em trasllado al carrer Hospital amb Rambla del Raval. Em fa una pena immensa constatar l'enorme quantitat de gent que estem afectats pel soroll a la ciutat. Jo, a la Rambla, en els darrers quatre o cinc anys no he pogut dormir ni una sola nit d'una tirada. En el meu cas, a més s'hi sumava la presència de travestis que forçaven la porta del meu edifici per treballar-hi cada nit, davant la inoperància de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra. Només volia manifestar la meva solidaritat amb tots els que estan patint aquest malson conegut, permès i en ocassions patrocinat per l'Ajuntament de Barcelona. I sincerament, no crec que parlar-ne ni dialogar amb els responsables municipals dugui a una solució. Hem d'actuar-ne al marge amb allò que més els incomoda: accions que tinguin repercussió als mitjans, pancartes, etc... és l'únic llenguatge que entenen.
Uf...em temo que anant a Hospital-Rambla del Raval no milloraràs moltíssim...Tens raó, aquests problemes els patim pràcticament tots els veïns de Ciutat Vella, i a l'Ajuntament li importa més aviat poc, ells tenen altres prioritats i uns plans per a la ciutat que no ens inclouen ni ens tenen en compte. parlar amb ells serveix de poc, ja en tenim l'experiència. El que volen és tenir-nos calladets perquè no els posem pancartes a llocs incòmodes i no enviem cartes als diaris. Però això ja ho sabem i no deixarem d'actuar per més vegades que ens rebin al Districte.
Estem absolutament descontents i decebuts d'aquest govern municipal, i no hi confiem, perquè mai han demostrat que podem fer-ho.
Ànim! el que hem de fer és estar units i mirar d'endegar accions conjuntes...
Je je je... sí, ja sé que el canbvi no és gaire gran, però malgrat tot crec que el carrer hospital, superada la rambla del raval, és un xic més tranquil que la Rambla. El més important és que m'estimo aquest barri i mai m'he plantejat de marxar-hi, tot i els esforços constants de l'ajuntament per aconseguir-ho ;-)). I ho tinc claríssim: no entenen cap altre idioma que el de la protesta, i més ara que s'apropen les eleccions.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home