ORDENANÇA, BOTELLON I NOVA TEMPORADA
La nova norma administrativa aprovada per l’Ajuntament de Barcelona, segons diuen, per donar resposta a certes problemàtiques relacionades amb a l’ús de l’espai públic, és a dir, la controvertida i mediàtica “Nova Ordenança”, de moment no ha anat més enllà de la polèmica. S’ha quedat encallada entre la visceral i ferotge oposició dels “Contra Tot” i la moderada esperança dels “A Veure si Millora Alguna Cosa”.
Els veïns de la Rambla del Raval, en general, acceptàrem amb lleu satisfacció la promesa d’un augment en la nostra malmesa qualitat de vida, i alhora ens miràvem amb desconcert punts que ens semblaven poc clars, com els que fan referència a l’oferta i demanda de serveis sexuals, o les conductes que adopten formes de mendicitat.
En aquestes línies, ens centrarem en els aspectes que més ens preocupen: el tema de la contaminació acústica, el de les necessitats fisiològiques i el del consum de begudes alcoholiques. És així per una qüestió de sostenibilitat personal (no podem exigir als nostres organimes una excessiva despesa energètica), i de divisió del treball (altre col·lectius s’encarreguen ja de criticar altres aspectes de l’Ordenança o exigir-ne el compliment)
No cal assenyalar que la normativa ha suscitat més rebuig que adhesió. Això és obvi per tothom, i suposem que a l’Ajuntament hi deu haver algú dedicat al llarg de tota la seva jornada laboral a desentrellar el perquè de tanta incomprensió.
A nosaltres ens sembla molt bé que defecar, orinar o escopir a l’espai públic sigui ara considerat una infracció, lleu o greu en funció de l’afluència o importància de l’indret, (nosaltres d’edificis importants no en tenim...però d’afluència de públic estem molt ben servits, gràcies). També, és clar, que es prohibeixi la venda il·legal (en aquest cas, d’alcohol), i el consum de begudes alcohòliques al carrer, perquè aquesta actitud ens ha perjudicat enormement des de fa alguns anys (no que la gent begui, òbviament, sino el que habitualment fa mentre beu i després de beure).
Per suposat, el tema estrella és el de la contaminació acústica...L’ús d’aparells sonors, com ara ràdios i televisors (i instruments musicals de tota mena, i la pròpia veu humana...no?) ha de ser compatible amb el descans de la resta de persones. Oh! Finalment algú ha escoltat els nostres gemecs de torturats! Potser un dia, una nit, tancarem els ulls i podrem, per fi, dormir!
Però han passat mesos, i els “Contra Tot” segueixen enfurismats mentre els “A Veure si Millora Alguna Cosa” ja hem vist que no, que no millora res. Al contrari. La primavera generosa ens ha portat amb energies recarregades i novetats de temporada el “botellón”, no el “macro”, sino el de cada dia, (i no us hi encaparreu, de moment no existeix la paraula en català...ningú assumirà com a pròpi cap terme semblant a ampollada, botelló o embotellada). Ara s’inclou també la música de petits però eficaços aparells portàtils, i la moderníssima “Disco-Car” (el terme és nostre) que no decebrà als més ambiciosos noctàmbuls. Cotxes mal aparcats (bé! dues infraccions en una!), amb les portes obertes i l’equipament musical a tot volum (els fan realment potents avi en dia!). I, ei, tius, a ballar!
No serà, ens preguntem amb angoixa, que vam entendre malament el que volia dir l’Ajuntament? Perquè...ells afirmen textualment que “...les conductes en l’espai públic que puguin generar problemes de convivència ciutadana poden ser sancionades administrativament pels agents de l’autoritat...” Poden. Aquest verb ens preocupa. Serà que l’Ordenança només aspirava a aquesta potència? Poden ser sancionades, però ningú ho fa. Ho haurien de fer els agents de l’autoritat, però a la Rambla del Raval, aquests s’evaporen en el precís instant en què cau el sol, i no tornen a materialitzar-se fins l’endemà entrat el matí, quan els carrers han estat regats i les empremtes de la farra nocturna eliminades.
Diu l’Ajuntament que l’Ordenança és un instrument per fer de les places i els carrers un espai de trobada i convivència. Aquí, això de la trobada ha estat un èxit, però de convivència res de res.
Senyors de l’Ajuntament, si no pensàveu fer complir aquesta Ordenança, o no disposeu de resursos (en forma d’aplicats i eficaços agents de l’autoritat) per dur a terme el que proclama, perquè posàveu la mel a alguns llavis i la ràbia a alguns estómacs? Greu error estratègic, pensem els veïns de la Rambla del Raval. Ara heu de suportar les crítiques, en alguns aspectes ben argumentades, dels contraris a la nova normativa, i la justificada decepció dels que es miraven amb bons ulls alguns dels seus punts. Però el pitjor, imagino, és digerir que l’Ordenança s’incompleixi sistemàticament davant dels vostres nassos.
Tornant a allò de la sostenibilitat personal i la divisió del treball, l’únic que demanem des de la Plataforma de la Rambla del Raval, és una presència policial raonable a la nit que faci complir la normativa pel que fa als tres punts que més ens afecten. Per una raó molt senzilla i alhora molt contundent: volem dormir.
Els veïns de la Rambla del Raval, en general, acceptàrem amb lleu satisfacció la promesa d’un augment en la nostra malmesa qualitat de vida, i alhora ens miràvem amb desconcert punts que ens semblaven poc clars, com els que fan referència a l’oferta i demanda de serveis sexuals, o les conductes que adopten formes de mendicitat.
En aquestes línies, ens centrarem en els aspectes que més ens preocupen: el tema de la contaminació acústica, el de les necessitats fisiològiques i el del consum de begudes alcoholiques. És així per una qüestió de sostenibilitat personal (no podem exigir als nostres organimes una excessiva despesa energètica), i de divisió del treball (altre col·lectius s’encarreguen ja de criticar altres aspectes de l’Ordenança o exigir-ne el compliment)
No cal assenyalar que la normativa ha suscitat més rebuig que adhesió. Això és obvi per tothom, i suposem que a l’Ajuntament hi deu haver algú dedicat al llarg de tota la seva jornada laboral a desentrellar el perquè de tanta incomprensió.
A nosaltres ens sembla molt bé que defecar, orinar o escopir a l’espai públic sigui ara considerat una infracció, lleu o greu en funció de l’afluència o importància de l’indret, (nosaltres d’edificis importants no en tenim...però d’afluència de públic estem molt ben servits, gràcies). També, és clar, que es prohibeixi la venda il·legal (en aquest cas, d’alcohol), i el consum de begudes alcohòliques al carrer, perquè aquesta actitud ens ha perjudicat enormement des de fa alguns anys (no que la gent begui, òbviament, sino el que habitualment fa mentre beu i després de beure).
Per suposat, el tema estrella és el de la contaminació acústica...L’ús d’aparells sonors, com ara ràdios i televisors (i instruments musicals de tota mena, i la pròpia veu humana...no?) ha de ser compatible amb el descans de la resta de persones. Oh! Finalment algú ha escoltat els nostres gemecs de torturats! Potser un dia, una nit, tancarem els ulls i podrem, per fi, dormir!
Però han passat mesos, i els “Contra Tot” segueixen enfurismats mentre els “A Veure si Millora Alguna Cosa” ja hem vist que no, que no millora res. Al contrari. La primavera generosa ens ha portat amb energies recarregades i novetats de temporada el “botellón”, no el “macro”, sino el de cada dia, (i no us hi encaparreu, de moment no existeix la paraula en català...ningú assumirà com a pròpi cap terme semblant a ampollada, botelló o embotellada). Ara s’inclou també la música de petits però eficaços aparells portàtils, i la moderníssima “Disco-Car” (el terme és nostre) que no decebrà als més ambiciosos noctàmbuls. Cotxes mal aparcats (bé! dues infraccions en una!), amb les portes obertes i l’equipament musical a tot volum (els fan realment potents avi en dia!). I, ei, tius, a ballar!
No serà, ens preguntem amb angoixa, que vam entendre malament el que volia dir l’Ajuntament? Perquè...ells afirmen textualment que “...les conductes en l’espai públic que puguin generar problemes de convivència ciutadana poden ser sancionades administrativament pels agents de l’autoritat...” Poden. Aquest verb ens preocupa. Serà que l’Ordenança només aspirava a aquesta potència? Poden ser sancionades, però ningú ho fa. Ho haurien de fer els agents de l’autoritat, però a la Rambla del Raval, aquests s’evaporen en el precís instant en què cau el sol, i no tornen a materialitzar-se fins l’endemà entrat el matí, quan els carrers han estat regats i les empremtes de la farra nocturna eliminades.
Diu l’Ajuntament que l’Ordenança és un instrument per fer de les places i els carrers un espai de trobada i convivència. Aquí, això de la trobada ha estat un èxit, però de convivència res de res.
Senyors de l’Ajuntament, si no pensàveu fer complir aquesta Ordenança, o no disposeu de resursos (en forma d’aplicats i eficaços agents de l’autoritat) per dur a terme el que proclama, perquè posàveu la mel a alguns llavis i la ràbia a alguns estómacs? Greu error estratègic, pensem els veïns de la Rambla del Raval. Ara heu de suportar les crítiques, en alguns aspectes ben argumentades, dels contraris a la nova normativa, i la justificada decepció dels que es miraven amb bons ulls alguns dels seus punts. Però el pitjor, imagino, és digerir que l’Ordenança s’incompleixi sistemàticament davant dels vostres nassos.
Tornant a allò de la sostenibilitat personal i la divisió del treball, l’únic que demanem des de la Plataforma de la Rambla del Raval, és una presència policial raonable a la nit que faci complir la normativa pel que fa als tres punts que més ens afecten. Per una raó molt senzilla i alhora molt contundent: volem dormir.
posted by SergiB at 15:07
0 comments
