19 de setembre 2006

NO ENS QUEDAREM

Aquest cap de setmana és la Mercè, la festa major, la gran coartada que tot ho justifica.

En dos dies s'acaba l'estiu, ja ha passat, d'aquí unes setmanes podrem començar a tancar els balcons i disminuir el volum (almenys una mica). És veritat que aquest estiu, no sé si per casualitat, per què el març vinent són les eleccions municipals o per què realment el Districte s'ha començat a posar les piles, el soroll nocturn produït per bongos, guitarres i altres elements perturbadors ha estat força controlat.

Tot i això, hem gaudit d'una altra banda sonora: LES OBRES DE L'ILLA ROBADORS. Els músics comencen abans de les vuit del matí, cada dia, DISSABTES INCLOSOS, i no paren fins les set o les vuit del vespre. Si no és la radial és el camió del formigó, si no la grua, o els paletes, es combinen a la perfecció per a que no pari la sonata, sempre hi ha algú tocant. Tenen una especialitat, es produeix principalment els dissabtes a primera hora. Abans de les vuit comencen a picar el paviment i continuen fins les nou quan els nervis, la indignació i les ganes de baixar i començar a tirar màquines pels aires estan al màxim. Llavors paren (l'entrepà, suposo), en mitja hora ja hi tornen i fins que s'acaba el dia: és la seva peça magistral.

Com deiem, és la Mercè, i la Rambla del Raval continua acollint concerts que s'haurien de fer al Palau Sant Jordi. Convocatòries multitudinàries que no compleixen cap mesura de seguretat ni higiene (que es el propi Districte qui ha de garantir que això es compleixi). M'agradaria veure el Pla d'evacuació de la Rambla del Raval amb 10.000 persones en cas d'algun tipus d'alarma (per posar un exemple). I ens preguntem, perquèn no es poden programar actuacions de petit format, adequats a l'espai? Això no seria també la Mercè? No seria també atractiu? No fomentaria que un determinat perfil de gent que no va mai al Raval pensés en passar-hi i coneixe'l? No estarien més contents els veÏns? Quin és el problema, doncs?

No, tornarem a patir els pixats, la brutícia i tot allò que aquest tipus de concerts genera. No es quedarem per veure-ho, ja ho olorarem i veurem les conseqüències el dilluns al vespre.