La Rosa Gil no ens deixa dormir!

Ahira a la nit a Casa Leopoldo hi havia festa flamenca. Vivim tres pisos per sobre del retaurant, i a la finca del costat, però les alegries del Camarón les sentíem com si ens les estessin cantant al dormitori, i amb els zapateaos d'artistes i espontanis ens vibraven les parets i els vidres (misteris de la física...).
En vistes que no paraven i que s'estava fent urgent dormir, perquè la nostra filla toca diana quan es fa clar i més val aixecar-se amb energies, vam trucar per demanar que paressin. Es va posar el maître i ens va dir que prenia nota i que intentaria solucionar-ho. Però el temps passava i allà no es solucionava res, així que vam tornar a trucar i vam demanar parlar amb la Rosa. Li vam explicar què passava, li vam dir que tenim un bebé, que treballem tota la setmana i el divendres estem esgotats...per fer-li pena i perquè és veritat. La seva resposta ens va deixar estupefactes i indignats. Com a resum, les frases més destacables:

VIUS A SOBRE D'UN RESTAURANT, MACO.
VOLEN CELEBRAR UN ANIVERSARI I JO NO PUC PERDRE UNA TAULA DE 60 PERSONES PERQUÈ A TU ET MOLESTI EL SOROLL.
NO ÉS COSA MEVA, AIXÒ ÉS EL CLIENT, SI VOLS, BAIXA TU A FER QUE CALLIN.
JO NO PUC FER-HI RES, QUI PAGA MANA.
TRUCA A LA POLICIA A VEURE SI VENEN A FER-LOS CALLAR, PERÒ A MI NO EM DIGUIS RES.
JO NO PUC ESTAR AQUÍ PERDENT EL TEMPS AMB TU, PENJO, MACO.

Vam trucar la Guàrdia Urbana, és clar, però ja sabíem que no vindrien. Mai venen, però a Casa Leopoldo encara menys. Qui s'atreveix a dir-li que està molestant als veïns a la poderosa Rosa Gil, recenment guardonada amb la medalla al mèrit al treball? Doncs en la nostra opinió, i basant-nos en les experiències que hem viscut amb ella, a aquesta senyora que tant diu defensar el barri l'únic que realment li interessa és tenir ben farcit el seu calaix. No digui que li importa la gent del barri, Sra. Gil, que els seus veïns no li importen en absolut.