Carta d'un altre veí emprenyat

Fa un parell d’anys, els veins dels edificis colindants amb el Palau Güell varem rebre la notificació de la Generalitat que les nostres vivendes passaven a formar part de l’entorn protegit del Palau Güell, declarat per l’Unesco patrimoni de la Humanitat. Vam pensar –innocentement- que ara la Generalitat I l’Ajuntament cuidarien una mica més l’entorn del Palau, -absolutament degradat-. Doncs bé, contràriament i malgrat les denúcies dels veins, l’Ajuntament ha permés l’obertura de més locals de restauració de fast-food pakistanesos i turcs.

Només al número 1 de Nou de la Rambla ja hi ha 3 fastfoods de delícies orientals, a més d’un super 24 hores. La concentració d’aquesta mena de locals –que obtenen llicència d’activitat amb una facilitat si més no suspitosa- fa que l’entorn del Palau Guell estigui cada cop més degradat.

Paradoxalment, la Guardia Urbana és a nomes 5 metres. I no es dificil trobar els urbans proveint-se de swarmes i xerrant amistosament ams els amos dels locals, mentre que el carrer és un veritable paisatge dantesc de borratxos, brutícia, venda de drogues, prostitució, soroll, pixarrades, vomits, etc.

De res serveix trucar a la Urbana per denunciar l’incompliment permanent d’horaris, els sorolls, etc.

Viure al Raval és fa cada cop més insupportable, fins a l’extrem que alguns llancem la tovallola, i ja fem plans de marxar. Segurament això és el que preten el nostre Ajuntament eco-socialista i sustenible, per acabar de convertir Ciutat Vella en un enorme parc tematic per a borratxos i turistes low-cost, que segurament li reporten beneficis inconfessables.

Penseu que cada any ens visiten 7 milions de turistes. És clar; que son uns pocs veins emprenyats front a aquest veritable jaciment de petroli?

I és que tenim la sensació que aquí tothom té drets: els borratxos, els turistes low-cost, els venedors de llaunes, els venedors de drogues, els propietaris dels fastfoods, etc. Tots, tret dels veins, que –això sí- hem de complir estrictament tota la normativa a que ens obliga Patrimoni (I ho fem amb molt de gust) perquè si no les sancions i multes son immediates.

I això és un ajuntament eco-socialista?

Això és una mafia i una presa de pel!

Quina vergonya i quina decepció per als que creiem i hem votat tota la vida a les esquerres.

Almenys jo, pel que fa a les properes eleccions municipals, votar,e en blanc.

ENDAVANT I ENHORABONA A LA PLATAFORMA!

Volem un barri digne

Les heu vist? són les pancartes de la campanya que ha engegat la plataforma Raval per Viure. Ja n'hi ha unes quantes penjades pel barri. Nosaltres ens hi afegim. La llista de queixes que hi ha sota aquest lema és gairebé inacabable.

Visca La Festa Major!

Ho reconeixem, queixar-se de la festa major del barri queda molt ranci i antipàtic. Què hi farem, ens hem tornat una mica així. Ens hi han fet tornar. És l'insomni, està més que demostrat que provoca irritabilitat, depressió, apatia, tristesa, ansietat, problemes de concentració, amnesia, crisis d'angoixa nocturnes...molta mala llet, en general.

Si fos només aquesta festa major, és obvi que ni existiria aquest blog ni existiria la plataforma. El problema és que nosaltres, de festes majors en tenim unes quantes. La del Raval, la Mercè, el Carnaval, Santa Eulàlia, Sant Jordi, els festivals de cultura d'algunes entitats, les trobades de bastoners i puntaires...i cada dia durant l'estiu (que bé a l'hivern, almenys només és el cap de setmana) els concerts espontanis que s'organitzen sota de casa, sovint promocionats per algun bar o restaurant, sota la mirada impassible de la Guàrdia Urbana, i els instruments de percussió diversos amb què els incansables consumidors de servesesbiers amenitzen les nostres matinades.

Aquest cap de setmana toca dormir fora un altre cop. És molt el que portem ja suportat aquest any. Ja no sabem on posar-nos.

Si la senyora regidora, en vistes que aquest problema se li ha escapat completament de les mans, en lloc de les seves amables paraules, ens proporcionés una habitació d'hotel cada cop que és impossible dormir a casa nostra, ens queixaríem una mica menys.

Ho repeteixo, no tenim segones residències. El que sí que tenim són fills i feines a primer hora del matí.