Indignació

Els membres de la Plataforma Rambla del Raval estem indignats i decepcionats. El passat 3 de juny ens vam reunir amb la Sra.Itziar González, Regidora de Ciutat vella, i pel que semblava estava molt disposada a arribar a una entesa. Els acords amb que vam sortir d'aquella reunió podrien resumir-se així:

-el nostre nou interlocutor seria el Sr.Francesc Puigdomènec.
-el Sr. Puigdomènec es comprometia a enviar-nos en breu una graella amb les activitats programades a la rambla del Raval per tot l'any.
-un cop coneguda per nosaltres la informació continguda en aquesta graella es començarien a convocar reunions periòdiques (els Sr. Puigdomènec proposava una periodicitat de dos mesos, nosaltres vam dir que si eren productives amb tres reunions a l'any n'hi hauria prou).
-tindríem sempre un canal de comunicació obert, a través del Sr.Puigdomènec o directament amb la Regidora.

Al llarg del mes de juny vam intentar contactar en diverses ocasions amb el Sr. Puigdomènec per reclamar aquesta "graella" que ens havien promés, per queixar-nos per algunes activitats sorolloses que s'estaven desenvolupant a la rambla i per intentar conèixer el programa de la festa major del Raval. Només en dues ocasions vam rebre resposta i en ambdues aquesta consistia en una promesa de conversa o contacte posterior en què sí que ens seria facilitada la informació que demanàvem.
Aquesta informació no l'hem rebuda mai. Tres mesos després de la nostra reunió, ni hem rebut la graella d'activitats, ni hem tornat a tenir notícies del Sr.Puigdomènec. No vam conèixer amb antel·lació el programa de la festa major del barri com tampoc coneixem encara el de la Mercè.

L'estiu ha sigut, i està sent encara, duríssim. El "botellon" ben instal·lat a la rambla, els "lateros" fent un bon negoci, els instruments musicals de tota mena amenitzant les nostres vetllades, els turistes borratxos cridant i cantant sota de casa nostra, i ara també una casa okupada que organitza festes nocturnes i paellles populars diürnes amb animació musical inclosa.

Els veïns d'aquest barri tenim tres opcions: resignar-nos, queixar-nos i protestar, o marxar a viure a un altre lloc. Ens neguem a la resignació, i ens queixem a qui correspon (a part dels polítics, a qui més ens podríem queixar?) però no ens escolten.

Ara sí.

Tant btv com tv3 s'han posat en contacte aquests darrers dies per amb membres de les plataformes Raval per Viure i Rambla del Raval per realitzar una antrevista en el context d'un reportatge sobre la situació al Raval i la campanya de les pancartes "Volem un barri digne".

El resultat a TV3 és aquest:

...i curiosamanent

Enmig de tot aquest ressò mediàtic ocasionat per la mort d'un noi a la Rambla del Raval, i el que ja venia generant la degradada situació del barri, tv3 i btv no s'impliquen en el tema. Ens preguntem encuriosits per què.

Assassinat sota de casa

Darrerament la degradació del barri del Raval ha estat el tema d’alguns reportatges als mitjans de comunicació. Des d’ahir se’n parla pràcticament a tots els diaris, a rel d’una notícia desgraciada, l’assassinat d’un jove en ple carrer, a més, a una hora en què aquest és ple de gent. És clar que els veïns estem entristits, indignats i també una mica espantats, però el comentari generalitzat és que “es veia venir”; només és un més dels fets que pràcticament impossibiliten la vida normal en aquest barri, la conseqüència lògica i esperable de la situació cada cop més tensa de violència que es palpa al carrer. Només cal observar una mica per saber on es ven i guarda droga, quins són els grups i els individus que actuen, quines són les disputes territorials entre les bandes, com es comporten les prostitutes i els proxenetes i d’on pot sorgir en qualsevol moment un conflicte greu. Són pocs els dies que qui viu aquí no presencia una baralla, un robatori, una agressió, una persecució, la venda de droga o mercaderies robades a la vista de tothom, les xeringues llençades a qualsevol cantonada o, encara pitjor, amagades al parc infantil de l’illa Robadors (on cap persona responsable permetria que joguessin els seus fills).

A qui escriu aquestes línies, li consta per informacions rebudes de fonts fiables, que no és aquest el primer assassinat comés al Raval últimament. Potser aquesta mort violenta tampoc hagués sortit a la llum pública de manera tan generalitzada si les càmeres de Tele5 no haguessin estat pel barri en el moment dels fets.

No ens sorprèn que aquestes coses passin. Als nostres carrers es mouen individus violents amb poc a perdre i gens de por que acostumen a portar armes blanques a sobre. De moment. Tenim por que també es generalitzin les armes de foc.

L’Ajuntament ha permés que això es transformi en una jungla. Massa temps perdut en taules de diàleg i fases de diagnòstic, dit d’una altra manera, inactivitat i permissivitat. Aquestes són les conseqüències.

Els veïns estem més que farts. Molts es rendeixen i marxen. Aviat no quedarà ningú aquí que pugui normalitzar una mica l’ambient del barri. Les pancartes que fa dos mesos pengen de nombrosos balcons expressen la nostra desesperació. Volem un barri digne, hi tenim dret, l’exigim. Senyors governants, esteu obligats a proporcionar-nos un barri digne, ja feu tard. Teniu moltíssima feina, això se us ha escapat de les mans.

«Els veïns no poden dormir i això és molt gros, però reconduirem la situació, estem limitant els elements d'irritabilitat i molèsties»,

Això és el que declarava la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, a un mitjà de comunicació fa pocs dies. Estem plenament d’acord amb la primera part de la frase, no podem dormir, i això és greu, perquè afecta molt seriosament a la nostra salut i la nostra qualitat de vida. Que “reconduiran la situació” ho posem francament en dubte, tots els veïns veiem claríssim com fer-ho, i ells també, però de moment no han fet res de res. Dos estius enrera, amb un equip de govern anterior, la situació va millorar durant un temps. Ara tornem a estar com al principi, o pitjor. Cada nit instruments de corda i percussió, grups nombrosos asseguts al carrer cantant i cridant, lateros per tot arreu treient les llaunes dels seus amagatalls cada cinc minuts per vendre-les fresquetes a 1€, festes improvisades amb música a tot volum davant d’algun establiment, i la darrera novetat, tenim una casa okupa a la rambla del Raval amb Sant Rafael (banda Llobregat) que també organitza animadíssimes vetllades musicals.

I dius, Itziar, que esteu limitant els elements d’irritabilitat i molèsties? On? Quins? Com?