Més veïnes emprenyades!

Aquí us posem la carta que la Marga, soferta veïna de la Plaça Reial, i en perill d'extinció com tots nosaltres ha enviat a uns quants diaris:

Els locals d’oci nocturn porten temps amenaçant amb un dia (nit) de tancament si la Generalitat no els autoritzava l’ampliació d’horari. Finalment sembla que avui (dilluns, dia/nit sense massa clients) la seva patronal Fecasarn els convida a tancar com a mida de protesta perque no els han concedit l’ampliació horària. Gràcies a Deu ¡

La pressió i la amenaça contra el govern és que no podran crear llocs de treball. El que no diuen és en quines condicions tenen a la majoria dels seus treballadors. Tampoc no parlen massa de quin horari tenen ara ni quin volien.

 Però els veïns d’aquests locals poc hi guanyaran. Les Administracions no controlen gaire el nivell de soroll dins del local ni al carrer (de la música, dels clients, dels extractors i aires condicionats). Tampoc que locals amb llicència només de restaurant es converteixen a partir de les 24 en bars musicals, malgrat estar prohibit, però aprofitant l’autorizació de tancar a les 3 de la matinada(qui sopa a aquesta hora?).

 Em pregunto cóm podriem fer vaga els veïns de zones turístiques per demanar un control i retallada dels horaris actuals, únics a Europa.

 

 

CARTA A L'ACALDE D'UNA VEÏNA EMPRENYADA

Benvolgut Sr. Hereu,

 

Com a continuació d'altres cartes anteriors i encara que sé que no serveix de res (només estic exercint el meu dret al”pataleo”) li escric una altra vegada per protestar per l'excés de soroll en Rambla del Raval i voltants.

Aviat han començat els actes festius aquest any, em refereixo al dissabte 23 de maig, al multitudinari sopar i posterior concert amb motiu de la trobada de bastoners. No em queixo dels actes de la tarda ni molt menys, no, però sí considero prescindible, fora de lloc i falta de respecte als veïns el concert de la nit (va començar després de les 23 h) doncs ja tenim prou amb les molèsties i sorolls que ens suposen els botellones quotidians i els concerts d'espontanis que "animen" les nostres nits ravaleras.

 

Jo no perdria el temps en escriure-li si tinguéssim una nit o dos de soroll a l'any i la resta poguéssim descansar tranquil·lament, com en un barri normal, però és que el nivell d'incivisme se supera dia a dia.

 

Bé, vull deixar constància de nou de la meva decepció i enuig per la poca consideració de l'ajuntament amb els veïns del Raval. Ja sap vostè que aquí no ens falta de res, a més de soroll tenim prostitució, delinqüència, tràfic de drogues etc. totes les “lindezas” que Ud pugui imaginarse poden trobar-les en aquest barri.

 

Salutacions,

 

El QUE ERA D'ESPERAR

La nit de dissabte va sortir tot tal i com estava previst. L'horari irracional (a quina sala comencen els concerts passades les onze? pràcticament sempre comencen com a màxim a les deu), el volum innecessàriament alt i cap raó justificada per programar una actuació en una zona descoberta on s'afecta tant als veïns (no era festa major ni de cap altra mena).

Quan voldran entendre els nostres governants que això és un carrer i no una sala de festes? que a les cases que envolten la rambla del Raval hi viu gent, gent que té criatures petites, o avis, o malalts, o simplement vol dormir tranquil·lament a casa seva?

Us garanteixo que els 60 decibels que la OMS considera el límit del suportable sense perjudicar la salut humana, i per suposat els 30 que s'admeten com a màxim a l'interior d'un domicili eren àmpliament superats dissabte a la nit.

Sota quins criteris l'Ajuntament decideix malmetre la salut i la qualitat de vida dels veïns perquè els que poden escollir si sentir el concert o no es diverteixin?

DOS MIL PARELLS DE BASTONS

L’Ajuntament ha decidit que dissabte 23 de maig a la Rambla del Raval ens toca no dormir.

Dissabte passarem el dia sencer suportant el soroll que faran dos mil bastoners i 300 músics de les colles, a més dels concerts que es succeiran al llarg de tota la jornada a càrrec de la Raval’s Band. No tenim res contra la trobada bastonera i molt menys contra una iniciativa que aplega músics de tot el barri en un projecte que ens sembla admirable. Només és que preferiríem no haver de sentir aquest xivarri per obligació durant tot el dia ni haver de participar a la festa tant si ens ve de gust com si no. 

Però el més greu és que a la nit, quan siguin les onze i al nostre cap ressonin els dos mil parells de bastons, i els vents, i les cordes i la percussió, i ens sagnin les orelles, i sembli que tot s’acaba i que, per fi!, podem descansar…doncs no, senyores (i senyors)! Llavors començarà el gran fi de festa, el concert d’uns tal Dijous Paella (amb tots els respectes, però hagués preferit coneixe’ls en unes altres circumstàncies) que ens tindrà animadets, i ben desperts, fins la matinada. I el que ve darrera del concert ja ho coneixem; més botellon que mai.

 Des de l’Ajuntament no hem rebut ni cap avís, ni molt menys una consulta, i davant les nostres queixes la seva resposta ha estat parlar de “l’equilibri ciutadà”. Jo crec que s’han confós i volien dir “desequilibri dels ciutadans”, el desequilibri que acabarem patint els ciutadans que ens entestem a viure en aquest beneït carrer de manera normaleta.

 Senyors (i senyores) de l’Ajuntament, qui de vostès vindrà a consolar la meva filla de vint mesos que s’adorm a les nou del vespre quan a les onze la despertin els de la paella i s’hagi acabat el fer nonetes? M’excusin, però no tinc segona residència…

 Per desequilibri el d’aquest govern, que s’entossudeix a seguir promocionant un model de Ciutat Vella basat en la juerga nocturna i les birres al mig del carrer, i després es contradiu i ho nega. Suposo que aquelles ordenances municipals que fan referència al consum de begudes alcohòliques a la via pública, a l’excès de decibels o a l’evaquació de fluïds orgànics al carrer demà queden en suspens temporalment. Com cada cap de setmana, de fet.